 |
La senyora Elisabeth von Armin fa cara de bona persona. Va passar per dos casament infortunats. I es va estrenar com a escriptora amb “Un abril prodigiós” el 1900. Va ser una petita bomba ensucrada amb un dolç que no va agradar gens ni mica a la gent de l'Anglaterra misògina i puritana del 1900, removent els ciments bàsics del país. Fou editada sis anys abans que Virgínia Wolf publiqués la seva primera obra " Una habitació pròpia"
Anglaterra és un país fosc, fred i plujós, i "la dona honesta només trobarà la felicitat en la família i en Déu Nostre Senyor."
La nostra protagonista llegeix en un diari la possibilitat de llogar un castell amb un jardí màgic ple de glicines. El preu del lloguer supera les seves possibilitats. Convenç a unes altres dones, sent quatre finalment. No hi ha drama en aquest llibre, hi ha pura metàfora. Arriben al Castell prodigiós per omplir-se les piles, i lliurament viure uns dies en felicitat, deixant de ser "filla de, esposa de, "mare de". Cada dona tindrà la seva motivació, actuaran diferent . I hi haurà dolor. Però no a la manera de Virgina Wolf, Italià-Anglaterra, El Sol-la Pluja.
A qui no li agradaria passar uns dies en un castell italià, ple de glicines. Però això no va agradar gens a la puritana societat anglesa. Esvalotava el galliner. Està ben escrita, humor anglès, i ens deixa un bon sabor de boca.
És una obra que té més de cent anys, edicions infinites, títols diversos segons les diferents publicacions, però les glicines i l'aire mediterrani no ens deixarà , i aquí teniu tres portades de dues èpoques diferents.
x
Després de lectures interessants, força intenses i fins i tot alguna d'elles una mica escabrosa, Un abril prodigiós m'ha semblat una alenada d'aire fresc. De tant en tant val la pena llegir només per passar una bona estona.
ResponEliminaCompletament d'acord. I sempre l'aire fresc pot portar idees fresques
Elimina