NELL LEHYSON
Autora d'una obra amb cert pes en la literatura del moment ens ofereix en aquest petit llibre una història en certa manera recurrent en la vida i en la literatura. Caterina Albet, Zola o Sebastià Juan Arbós en venen a la memòria, entre d' altres.
Es una historia real, en una època hostil i dura, on en boca de la protagonista, va apareixent un munt de preguntes i respostes que envolten una narració terrible amb matisos de color en determinats moments, i sabem que Mary pot fruir d'un raig de sol, d'una herba d'estiu o d'unes mores de tardor. Que sap pastar pa, preparar te, i que el formatge no forma part del seu desdejuni. Que li agraden els prats, l' escalfor que despren el cap de la vaca, i encara que es baralli amb les germanes, les troba a faltar. Que passa molt fred, te clivelles amb sang a les mans, un cansament infinit, i amb un parrac com a vestit ja en te prou, això en un mon "passat" especialment terrible per la dona-dones, on l'home- homes, es el poder, tambè el profit del treball fisic de la dona. Mary amb les seves àgils preguntes va desfent la troca en el seu raonament.
Al voltant de la intel·ligent i viva Mary apareixen les dones de la seva família, la dona del clergue amb els seus somnis trencats per la malaltia i l’avorriment i Edna, la minyona a qui ella haurà d' ajudar. Un personatge molt interessant, silenciós, potent en la revisió silenciosa de les mortalles fetes per ella per a la seva família. La mare de la nostra protagonista envellida, sense esma, callada, ofegant sentiments...
Mary es pregunta sobre el treball, sobre els homes i els beneficis que obtenen de ella, sobre la memòria, sobre Deu, i la seva voluntat enfront a la de la Mary. .
Mary aprendrà a llegir i a escriure i amb la seva ma tacada de tinta ens anirà explicant la seva historia. I la decisió de Mary-Nelly ens porta a un final explosiu però alhora conseqüent, acompanyat per alguna llàgrima furtiva.
Bona lectura per a bons comentaris..
