Seguidors

dimarts, 8 de desembre del 2020

 “Aprendre a parlar amb les plantes”         Marta Orriols

Marta Orriols Balaguer (Sabadell 1975), és una nova veu de la literatura en català. Ha estudiat historia de l’art, guió cinematogràfic i escriptura creativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu barceloní.

Fins ara, aquesta autora ha escrit tres novel·les: “Anatomia en les distàncies curtes” (2016); “Aprendre a parlar amb les plantes” (2018, premi Òmnium a la millor novel·la de l’any, traduïda a diversos idiomes) i “Dolça introducció al caos”(2020).

“Aprendre a parlar amb les plantes” és una novel·la tendra, intimista, amb un contingut emocional intens. Tracta de la mort, del procés de dol que requereixen les pèrdues, de la necessitat d’enfrontar-se al dolor i de reconstruir-se la vida després de fets vitals tràgics.

La Paula, protagonista de la novel·la, té quaranta dos anys, és metgessa d’una UCI neonatal i intenta salvar la vida a nadons que neixen amb risc, prematurament.

Ara haurà d’enfrontar-se al dol de la mort de la seva parella, va ser un accident i esdevingué poca estona després que ell li digués que la deixava per anar-se’n a viure amb una altre dona.

A partir d’un procés dolorós, llarg, de tancament en ella mateixa, anirà retrobant-se i obrint-se, poc a poc, a rebre l’ajuda dels altres, de les plantes i de les persones del seu voltant fins a aconseguir reestructurar de nou la seva vida.

Mercè


dissabte, 7 de novembre del 2020

Quien sabe si mañana estaremos aqui












                KIM YOUNG-HA, COREA DEL SUD, 1968









L'escriptor coreà ens endinsa en una formula narrativa poc convencional i original al mateix temps, on la narració, pròpiament dita, va lligada a capítols de diferent format. Alguns, amb  només    un o dos paràgrafs que no fan avançar  la trama, però si l'estat anímic del protagonista. Aquests espais en blanc  ens apropen a la seva malaltia, l'Alzheimer. 

El record d'uns crims del seu passat delictiu el portarà a una lluita delirant per evitar l' assassinat de la seva filla. Aquest titànic esforç potser és una mena de redempció  de la seva història abans de la desintegració de la ment o descomposició de l'individuo, tal com es veu clarament en  la  portada. 


Gairebé diria que al final sentim per ell una mena de empatia, perquè no hi ha càstig més dur que l'oblit. Llibre inquietant  i un tant pertorbador.


Carme Rivera






 


 

























 

dimarts, 6 d’octubre del 2020

 


Por : "no em podia imaginar que tinguessis tanta por, només volia cridar la teva atenció...no vull altra cosa que perdonar-te, he patit molt... ho vaig fer pels infants, saps?"

La protagonista, Irene, que no havia conegut cap problema a la seva existència, en un curt període de temps coneixerà tot un seguit de sentiments com: la por, tant a exterior com a l'interior de casa seva, sobretot del seu home de qui es qüestiona si el coneix, "pràcticament  era un estrany"la culpa, consciència de culpa per un adulteri-traïció; vergonya, "arribes tard, sembles nerviosa...." Aquest sentiment el defineix l'autor com " la vergonya no és més que altra forma de por, però més elevada sobretot si has de confessar la culpa a algú més proper"
Alhora, coneixerà el perill que li produeix excitació i plaer ( ganes de riure, de sortir al món, aventura, des que coneixia el perill començava a tenir més familiaritat amb la realitat), el risc que li comporta l'aventura.
Inconscientment es  considerava mereixedora d'un càstig; ara bé, és realment culpable?
Stefan Zweig (1881-1942), gran escriptor i coneixedor dels sentiments femenins, NO ens està descrivint la violència psicològica envers les dones ? 

Pepa

dijous, 3 de setembre del 2020

Gina

 

Vaig sentir la curiositat de llegir a Maria Climent per ser una autora Ebrenca, és a dir que pertany al corrent literari dels reconeguts Bladé, Moncada, Arbó i que ha tingut continuïtat amb els joves Rojals, Todó, Carranza, etc. Tots ells marcats per la geografia física del riu Ebre que ha influït en l'economia, en la història, en la cultura i evidentment en la seva literatura.

La lectura de Gina m’ha recordat el poema de Gil de Biedma. “Como todos los jovenes, yo iba a llevarme la vida por delante” perquè Gina té un futur que veu prometedor, només depèn d’ella no equivocar-se en la tria de decisions, però un fet imprevisible, incontrolable, li trasbalsa tots els fonaments. Ha de lluitar per encarar la nova situació i en aquesta lluita es reafirmarà encara més com a persona.

La novel·la no és lineal, intercala fets de la infantesa amb els de l’adolescència i època adulta. Gina és curiosa, inquieta, tot s'ho replanteja i avança cap a la maduresa envoltada d’amigues constants i amors fugissers. Quan tot s’ensorra i el món és ple de tenebres veu la desesperança, la caiguda i la por a perdre’s en el no res. I és aquí on hi ha una inflexió, un replantejament de vida. Es qüestiona el treball alienant “el preu a pagar era l’esclavitud durant vuit hores al dia” el rol patriarcal i les dinàmiques familiars.

Malgrat el dur tema que exposa, tota la novel·la està impregnada d’una claror diàfana, hi ha un vel de melangia d’un temps irrecuperable “El passat se t’esmuny”, tenyits els records de sensacions i sentits. L’olor del mar, la cançó evocada, el paisatge reviscut de nou, la conversa entre els arrossars, etc. Però també hi ha una vitalitat contagiosa, és una novel·la transparent, directa, les situacions difícils les resolt amb una espontaneïtat plena de bon humor, el somriure és constant al llarg de tota la lectura.

L’estil és molt planer. L’autora utilitza la seva llengua familiar, aquesta variant del català que per sort encara és viva a les terres de l’Ebre. El lèxic, l’ús tan particular dels pronoms, els temps verbals, les frases fetes, etc. Tot ens remet amb la seva sonoritat a un món autèntic en què la parla té un paper predominant.

Maria Climent (Amposta 1985). Gina és la seva primera novel·la. És llicenciada en traducció i interpretació. Col·labora regularment amb la plataforma digital de cultura “Catorze” i viu entre Barcelona i Amposta.

Imma Roé