Seguidors

diumenge, 9 de maig del 2021

 

L'única història. Julian Barnes


La vaig veure com es balancejava suaument sobre el tou dels seus peus”

Té alguna explicació racional l'enamorament? El protagonista és jove, no beu, no fuma, no entén de política ni de literatura ni té cap sentit pràctic de la vida però està plenament enamorat d'una dona trenta anys més gran que ell. Aquest seria l'inici del tema que desenvolupa l'autor i ho fa des dels fets que recorda el jove Paul, des de la memòria. El llibre està dividit en tres parts i són tres veus diferents les que ens expliquen la història, per marcar la proximitat o la distància que els fets requereixen, A través del relat anem disseccionant l'evolució d'aquesta relació amorosa.

En la primera part del llibre, el protagonista posa de relleu els seus sentiments i les seves emocions. Ho narra en primera persona perquè el què viu és tan autèntic i exultant que només ell ho pot explicar. Totes les altres relacions de parella que coneix li semblen falsejades per convencionalismes. Solament ell viu en la veritat i s'atreveix a provocar i a trencar les normes de la comunitat aburgesada on viu. Poc sabem de les emocions d'ella, tot és explicat sota el biaix de la seva percepció

El primer amor sempre succeeix en l'aclaparadora primera persona i en present d'indicatiu, més tard entenem que existeixen altres persones i altres temps verbals”

És aquí, a la segona part del llibre, on el narrador ens parla en segona persona per començar a preguntar-se per l'entorn i les circumstàncies en que cadascú d'ells ha viscut anteriorment. El món ja no és solament de tots dos i no es pot iniciar una convivència des de zero. Tothom porta un bagatge lleuger o feixuc com a pòsit.

El primer amor cauteritza el cor i l'únic que trobarà qui busqui desprès serà teixit cicatricial”

La tercera persona utilitzada en la part final del llibre ens marca la distància dels fets viscuts tan intensament. En la seva senectut, veiem que la vida de Paul no és la que havia volgut i desitjat però el record del que va succeir alimenta encara els seus dies i el porta a veure l'amor entre els joves amb un impuls protector pel mal que en un futur es podran fer mútuament. Però dintre seu conserva l'admiració per aquell llampec que el va enlluernar i que encara ara considera com l'única història que mereix ser viscuda.

Julian Barnes (Leicester 1946) és un dels més prestigiosos escriptors britànics, forma part de l'anomenada generació daurada junt amb Martí Amis, Ian McEwan o Graham Swift. Les seves obres són difícils de qualificar, es troben a mig camí entre diversos gèneres, biogràfics, assaig, memòries, cròniques, novel·les que barregen reflexió i narració. Ha rebut diversos premis literaris tant a Europa com als Estats Units.

Imma Roé