"Flores de papel". Ebbaba Hameida

Ebbaba Hameida ha escrit un llibre on narra la història de la seva família saharaui, comprèn des del temps de vida nómada al desert, passant pel període on van viure a Villa Cisneros dins l’Espanya colonial i acabant amb l’èxode i assentament al camp de refugiats de Tinduf a Argèlia. 

Més de setanta anys de desarrelament pensant sempre en tornar a la terra d’on han estat expulsats.

L'autora ens explica com han estat aquests setanta anys vivint en ple desert, intentant organitzar-se com a poble,amb les seves infraestructures bàsiques, escola, sanitat, manteniment de la seva cultura i costums, preparant contínuament la seva defensa sense tenir mitjans per portar una vida autònoma sinó depenent sempre d’ajuts humanitaris externs.

És en aquest context que l’autora convertida en personatge i dirigint-se a ella mateixa en segona persona ens explica la seva vida i la de la seva mare i àvia,amb el nom propi de totes tres titula els capítols que es van intercalant per narrar l’evolució de la història saharaui.

És la història en minúscules,la que es viu dintre de l’estructura familiar i tribal, és el somni de tres generacions de dones per tornar a la terra de la infantesa, la dels amplis espais, el desert dels beduïns amb les seves tempestes de sorra i la calma posterior que va viure l'àvia, el grandiós mar que va acollir els jocs de la mare. 

Narra també la tràgica fugida cap a terres segures davant la invasió territorial, deixant enrere totes les seves pertinences i intentant mantenir la cohesió familiar.

Malgrat ser un text colpidor per la tràgica història narrada,ens deixa un regust ple de nostalgia per una cultura i una pervivència de costums que es mantenen davant de les dificultats , el caracter tribal, les trobades familiars, les festes de noces, el respecte als vells de la familia, la preparació dels àpats…. tot forma part de rituals que dona sentit i dignitat a la seva lluita.

El nostre club de lectura ha d’agrair a la Neus Bosch,presidenta de la ONG Sant Cugat amb el poble saharaui, el seu acompanyament durant la tertulia. Va ser molt interessant la seva aportació donat el gran coneixement que té sobre el Sàhara i que va enriquir la nostra lectura.

Ebba Hameida va néixer al camp de refugiats de Tinduf al 1992 .Doctora en periodisme ha tingut sempre un compromís amb els drets socials i amb la visibilitat de les dones. Es vicepresidenta de reporters sense fronteres.

Imma Roe

Esta herida llena de peces. Lorena Salazar

 

Que no tiene que pedirme permiso, le digo, que el pelaíto es suyo también. El niño, harto de las indirectas dice: yo soy mío.

El tema de la novel.la és la maternitat i el desaferrament. Les preguntes: Què és ser mare? Qui és més mare: la biològica o l’adoptiva? Els fills, ens pertanyen? Són les preguntes que ens llença la Lorena Salazar a través de la història d’una mare adoptiva que va acollir sense dubtar el nińo -no en sabem el nom- que li va portar la veïna. El cuida de la millor manera que sap, fa servir la imaginació i el joc. Però té dubtes - qui no en té en l’educació dels fills?- perquè se sent una impostora. Ens diu que se sent més amiga que mare. 

Tener un hijo es buscar, todo el tiempo, formas de explicar el mundo. Ella les troba, aquestes formes. Les respostes que dóna a les preguntes compromeses del nen -com l’explicació de les dues mares, la blanca i la negra- són acceptades amb naturalitat per ell  i li són útils quan té conflictes a l’escola. 

L’acció té lloc durant  un viatge de diversos dies en canoa pel riu Atrato desde Quibdó fins a Bellavista. La mare adoptiva i el nen emprenen el llarg viatge perquè la mare biològica el reclama.

 L’Atrato és un dels rius més cabalosos de Colòmbia.  És un riu que té una gran diversitat de peixos, principal font de proteïna de les comunitats que viuen a les seves ribes.  La narració dels àpats en els llocs on la barca fa parada ens porta l’olor de peix fregit, de patacones i de fruita madura. El riu és un personatge més de la novel.la, és qui li dóna el títol. L’Atrato és molt més que el proveedor d’aliment. Es la via de transport, el subministre d'aigua, el lloc de bany, el safareig…i també una ferida que divideix el territori, ferit ell també per la contaminació de l’extracció minera.

Les persones dels poblats on fan nit al llarg del viatge són acollidores, hi ha solidaritat i es comparteix l’espai i el menjar. Però no tot és plàcid. A banda del clima, contrast de calor insuportable i pluges torrencials, hi ha una amenaça que ve dels homes de verd amb mocadors vermells que es van fent més presents a mida que ens acostem a Bellavista. Fins que la violència que intuíem esclata de manera brutal. Al final el nen no serà de ningú.

Eulàlia Picas

 

Hambre y seda. Herta Müller

La carta, de William Somerset Maugham

 

Un petit plaer

"Tres". Dror Mishani

 Tres, de Dror Mishani

Tres (2021), de l’autor israelià Dror Mishani (Holon, 1975), és una novel·la d’intriga psicològica ambientada en un Tel-Aviv modern i multicultural. Tanmateix, la història podria succeir en qualsevol gran ciutat contemporània, ja que l’espai urbà funciona més com a teló de fons que no pas com a element determinant de la trama.

El títol fa referència a les tres dones protagonistes dels tres blocs que estructuren la novel·la, unes històries que, de manera subtil i progressiva, acaben entrellaçant-se.

Totes tres es troben en un moment de vulnerabilitat vital i seran manipulades per un home enigmàtic, anomenat Guil, un personatge inquietant, del qual el lector rep ben poca informació. En canvi, els personatges femenins evolucionen i es despleguen en profunditat, en coneixem les seves pors, les contradiccions i desitjos.

Aquesta asimetria sembla deliberada: Mishani prefereix explorar l’univers emocional de les dones abans de perfilar el retrat psicològic del manipulador.

L’Orna, mestra divorciada amb un fill petit, intenta reconstruir la seva vida. Coneix el Guil mitjançant una web de contactes i la seva història posa el focus en la fragilitat emocional que pot seguir una ruptura, així com en la solitud i la necessitat d’aferrar-se a una nova oportunitat.

L’Emília, cuidadora arribada recentment de Letònia, necessita una feina per poder sobreviure i també ajuda espiritual per trobar sentit a la seva existència. El seu contacte amb el Guil -en aquest cas com a advocat- revela la precarietat i la invisibilitat de moltes persones migrants, atrapades entre la necessitat i l’aïllament.

L’Ella va cada matí a un cafè per acabar una tesi doctoral i també per fugir de la seva monòtona vida familiar, allà coneixerà el Guil.

Al llarg de la novel·la hi ha la sensació que no passa res transcendental. No hi trobem grans escenes d’acció, ni persecucions trepidants, ingredients, entre d’altres, dels thrillers convencionals. En canvi, hi trobem delicadesa, sensibilitat i una tensió psicològica sostinguda, que creix de manera gairebé imperceptible. De fet, en un principi podria semblar que no ens trobem davant d’un thriller, sinó d’una novel·la intimista.

Pel que fa a la veu narrativa, les dues primeres parts estan explicades en tercera persona i en present. En la tercera, el narrador s’adreça directament a l’Orna i l’Emília i adopta un temps futur.

Amb Tres, Dror Mishani consolida el seu prestigi internacional.

L’obra ha estat a reconeguda amb el premi Deutsche Krimipreis a Alemanya i el Prix Mystère de la critique a França i ha estat finalista del premi Sapir d’Israel i del Grand prix de littérature policière de França.

Montse B.

El nen del taxi. Sylvain Prudhomme

     

 

 

         Tenim entremans una novel.la sobre el poder dels llaços familiars escrita, segons publica el diari Le Figaró, per un dels millors escriptors francesos de la seva generació. Sylvain Prudhomm és reconegut pels seus lectors per la seva profunda atenció als sentiments humans i a les relacions familiars. La seva obra combina elements de ficció i reflexió sobre la memòria, i ens fa analitzar l'impacte del passat en les relacions humanes. "El nen del taxi" n'és un exemple.

En el context de la segona guerra mundial una dona alemanya i un soldat de les forces aliades viuen una intensa història d'amor. Fruit d'aquesta relació naixerà un nen.

          La història comença amb el funeral de l'avi del Simon, el protagonista, un moment que canviarà del tot la seva vida. Allà descobreix que el seu avi havia mantingut en secret el fill il·legítim que va tenir amb una noia alemanya. En aquella família d'això no se`n  parlava. Intrigat i molest pel silenci familiar, especialment de la seva àvia, Simon decideix emprendre una recerca personal: explora arxius militars, parla amb parents i desconeguts, viatja fins a la regió del llac de Constança, on creu que es van produir aquests fets amagats. El viatge del Simon serà també un viatge interior que l'ajudarà a entendre millor el seu present marcat per la separació matrimonial que està vivint.       

          El llibre explora com els silencis i els tabús poden marcar famílies senceres duran generacions. L'impacte de la guerra i com els esdeveniments històrics poden marcar vides individuals i familiars, seran també motius de  reflexió. 

                   La narrativa de Prudhomme combina una prosa evocadora amb una trama íntima i reflexiva. La història va més enllà de la mera investigació; és una exploració emocional sobre el pes dels records i de quina manera allò que no es diu pot acabar definint- nos.                         

        L'estil de Sylvain Prodhomme es senzill i contingut, sense grans moments d'acció, però amb molta càrrega reflexiva i emocional. Aquesta manera de narrar reforça el pes dels silencis i fa que el lector connecti amb el conflicte interior del protagonista. Notarem que l'autor evita les majúscules i signes de puntuació perquè vol que el text s'assembli als pensaments del protagonista. Aquesta forma d'escriure representa els silencis i els buits del  passat. Les preguntes sense signes d'interrogació no són preguntes clares, però ens recordaran els dubtes interns del protagonista. Una decisió molt original. 

                                                                                                                            Roser Cot