L’últim amor de Baba Dunia
L’escriptora en llengua alemanya Alina Bronsky, nascuda a
Rúsia el 1978, va viure la seva infantesa en la part asiàtica dels Urals i la seva
joventut en l’Estat de Hesse, Alemanya. Va fer estudis de medecina, que no va
concloure, i va treballar com a periodista. Actualment viu prop de Frankfurt.
La premsa alemanya l’ha qualificat com
el debut literari més interessant de la temporada. De la seva novel.la L’últim amor de Baba Dúnia, traduïda al
català per Ramon Farrés, n’ha fer una
cuidada edició a casa nostra l’editorial Les Hores.
Alina Bronsky basteix una història partint de fets reals, el
retorn d’uns ancians que van decidir tornar a viure, i morir, a la zona
d’exclusió de Txernòbil, la pionera d’aquest perillós retorn és Baba Dúnia. La història
resultarà apassionant i colpidora.
Baba Dúnia, protagonista i narradora en primera persona, ens
explica el seu dia a dia al petit poblet de Txernobo. Sabem com és Baba Dúnia
pels seus relats, per com la tracten els veïns i per com s’hi relaciona, per les cartes que escriu a la seva neta i a
la seva filla Irina, metgessa que ha marxat a viure a Alemanya. Els veïns
confien en ella i la tracten com a líder. Baba Dúnia és una dona octogenària
valenta, solidària, tendra, autosuficient, forta, enginyosa. Enginyosa? sí, la
veiem com se les empesca per pol·linitzar els tomàquets de l’hort amb un
pinzell perquè ja no hi ha abelles. La novel.la és una lliçó constant sobre la
natura, l’amistat, la convivència, el pas del temps. Baba Dúnia no només es
relaciona amb el veïnatge, també ho fa amb els seus morts, de vegades parla amb
l’esperit del seu difunt marit, de vegades discuteix amb ell. El relat esdevé
en aquests cassos una mica poètic, fins i tot oníric, i l’escriptora ens farà
gaudir del seu llenguatge especialment potent, ric i directe. La novel.la a
través de la protagonista ens fa reflexionar sobre la vellesa, la por a les
malalties, els prejudicis, la mort.
Aquesta és la Baba Dúnia, un personatge literari
magníficament treballat que esdevé el principal atractiu d’aquesta sorprenent
història. Heus aquí algunes cites destacades:
“Fins avui cada dia em sorprèn que encara estigui viva. I dia sí, dia no,
em pregunto si no sóc potser un dels morts que deambulen per aquí i no volen
assabentar-se que el seu nom ja figura en una tomba. La mort pot venir, però
educadament si us plau”
“ Als
pobles del voltant abandonats ni tant sols hi ha rates, perquè les rates necessiten la brossa, escombraries
fresques i abundants. Les rates necessiten les persones”
“No li
guardo rancor al marit, la majoria d’homes eren així llavors. L’error no va ser
haver-me’n buscat un d’equivocat, l’error va ser simplement casar-me”
Quan la història ja està prou avançada, es produeix un fet
que farà donar un gir a la trama. Un home de mitjana edat arriba al poble amb
una criatura, la seva filla. Un toc d’efecte que marcarà la vida de Baba Dúnia
i de tota la comunitat. Potser no calia desencadenar el final portant la
història a un altre escenari. Tant se val, perquè el resultat no deixa de ser una
excel·lent peça literària d’aquelles que
no s’obliden fàcilment. Temps al temps!
Roser
Cot
