dimecres, 7 d’abril de 2021

HAY UN REY LOCO EN DINAMARCA, Dario Fo (1926-2016)

Dario Fo

(San Giano, 1926 - Milán, 2016)

 




Dramaturg, escriptor i actor italià, Premi Nobel de Literatura el 1997, ignorat per certes editorials, ha estat  un dels autors literaris mes del teatre d’Europa el segle XX. 

Membre de la resistència antifeixista, acabada la segona guerra mundial i amb vint-i-dos anys, es decanta cap al Partit Comunista Itàlia com la majoria d’escriptors “teatreros” i artistes en general. Escriu pels desfavorits, amb  paraula planera i satiritzant, sobre el poder, com feien els joglars  o bufons, fet important en la concessió del Premi Nobel. “Per la seva feina de joglar, sempre en pro dels indefensos”.

Per a certs crítics Fo era essencialment un “comediant” sense voler veure la seva habilitat per les tradicions textuals: “L’humor de les avantguardes, la comicitat de la commedia dell´arte i la sàtira política”. Una de les seves obres mestres, Misterio bufo (1969), un conjunto de monòlegs contra la societat i l'església, son les claus del seu magisteri, “on cada moment va lligat a un ritme i una tensió dramàtica i còmica preestablerta, on la improvisació es deu ajustar” 

Va fundar el Picolo teatre de Milan, que va fer gira per tot Europa, amb èxit espectacular a tot arreu, tant es així que va ser censurat en tornar a Milà i va haver de fer teatre en llocs insospitats: fabriques, naus abandonades etc. 


I ara ve la historia del llibre ressenyat. El fill de Dario Fo -historiador-  li va fer arribar uns fulls del dietari del propi Rei, que van ser trobats en un treball de recerca, cosa que l'autor aprofitarà per fer i estructurar el llibre.   
La història ens apropa a un monarca molt jove,  Cristian, afectat d'una malaltia mental que en el seu moment van diagnosticar com a  esquizofrènia. Fos el que fos, l’ambient a la cort era tens i els interessos diversos. La Cort aconsellà un metge com a company i conseller del Rei Cristian. I ja tenim la clau del llibre. L’escollit, alhora era filòsof i pensador, lector de Voltaire, Rousseau etc. La reina volia amor i pau, i el Rei necessitava cert control... i passen coses.... que la cort no vol... El llibre en resum parla sobre els abusos de poder, ahir i avui.

Estem com diu l’editor Siruela davant:  “Una historia de amor y locura. Un sueño revolucionario hecho realidad en la Dinamarca del siglo XVIII. Estas son las claves de la nueva novela histórica del nobel italiano".

El llibre fa pensar. Replantejar coses i  canviar èpoques. La pel·lícula "Un asunto real" (2012) també, però no es gens explicita en les reformes que  van ser abolides (no faré spoiler) però assumides pel Rei Frederic fill del rei “boig”  i que, actualment, formen  part de la Constitució danesa.

 








Si us ha agradat la història, gràcies i baixem el teló!!!!!!!

carme rivera

     

 

Dramaturg, escriptor i actor italià, Premio Nobel de Literatura en 1997, ignorat per certes editorials, ha estat  un dels autors literaris mes del teatre d’Europa el segle XX.

 Membre de la resistència antifeixista, acabada la segona guerra mundial i amb vint-i-dos anys, es decanta cap el Partit Comunista Itàlia com la majoria d’escriptors, “ i artistes en general. Escriu pel desfavorits, amb  paraula planera i satiritzant sobre el poder, com feien els joglars en la edat mitjana.

Fet important en la concessió del Premi Nobel. “Per la seva feina de joglar, sempre en pro dels indefensos".

Per certs crítics Fo era essencialment un “comediant” sense voler veure la seva habilitat per les tradicions textuals: “L’ humor de las avantguardes, la comicitat de la 

dissabte, 6 de març de 2021

    

       
           

        Nèmesis

Philip Roth situa l'acció de la novel·la en la dècada dels quaranta del passat segle, quan el barri jueu de Newark es veu assolat per una epidèmia de pólio mentre el país té els seus joves lluitant en una cruenta guerra mundial .

La narració s'estructura en tres parts molt diferenciades entre elles però que mantenen una perfecta cohesió interna. En la primera part l'acció es desenvolupa al barri jueu, on el jove Bucky Cantor, acabat de llicenciar dóna classes d'educació física. Jove de fortes conviccions morals,criat i educat pels avis materns i molt arrelat a la seva comunitat jueva. La segona guerra mundial ha esclatat, molts joves del barri hi estan lluitant i ell compensa la seva frustració de no ser allistat en una dedicació total als seus alumnes. L'epidèmia de polio avança i Castor lluita tant com pot per tranquilitzar les famílies. Les pors , les incerteses, les falses creences, l'ambient claustrofòbic del barri junt amb l'aclaparadora calor d'agost determinen un estat d'ànim que només pot ser superat per la fermesa de la seva responsabilitat social

La segona part ens trasllada a un Locus amoenus, el lloc somniat, d'aires purs i joves sans on Castor gaudirà de la presència de la seva promesa ,lluny de l'aire viciat, dels barris calorosos i infectats i de la por al virus que angoixa les famílies,i és aquí on contrariament comença el seu esfondrament moral

La tercera part ens porta a vint anys després dels fets descrits, en l'encontre de Castor amb un ex alumne i que amb un delicat joc de l'autor és a la vegada el narrador de la novel·la. És amb les seves converses que descobrim el desenllaç dels fets. Quins van ser els moments que van capgirar el curs planificat de la seva vida ? Per què ha assumit una vida grisa i sense afectes? Va ser el tast sucós d'un préssec ...la conversa assossegada sota una pèrgola... una trucada telefònica en una nit sufocant ,..

Però, pot la falsa culpabilitat i un excés de responsabilitat anul·lar el desig de viure com els seus iguals?

Philip Roth (1933-2018 ) és nét d’immigrants jueus provinents de l'Europa de l'Est. El gruix de la seva obra de ficció la situa als barris jueus de Newarck on ell va néixer. Autor molt prolífic,la seva carrera és una de les més premiades de la literatura contemporània americana, entre d'altres ha rebut el premi Pulitzer al 1997 i la medalla d'or de narrativa per l'Acadèmia Americana de les arts i les lletres al 2002, premis que abans van recollir Dos passos,Faulkner i Bellow del qual se sent deutor. A Europa també ha estat reconegut amb els més prestigiosos premis literaris. Obres a destacar són La pastoral Americana i La Conjura contra América. Nèmesis va ser la seva última novel·la escrita al 2010.

Imma Roé



          

dijous, 7 de gener de 2021


 




L’informe de Brodeck, de Philippe Claudel

 

 

En aquesta obra, Claudel  ens trasllada a un petit poble fronterer, en un temps  que malgrat  la segona guerra mundial ha finalitzat, encara estan vius els records en cadascú dels que l’habiten.

El fil de la novel·la es un informe  sobre la mort de l’Anderer, un foraster arribat al poble i que Brodeck ha de redactar per encàrrec dels mateixos que l’han matat. Confien que Brodeck , que sap escriure,  ho sabrà explicar tal com va passar i així la gent ¨ho entendrà i perdonarਠ.

Per poder redactar l’informe Brodeck  visita els veïns a fi de  recollir informació. Les converses, els silencis i  les mirades amb els veïns li permeten indagar en la naturalesa humana,  la seva ètica, moralitat , i  arriba a entendre les motivacions de l’assassinat que van ser exposats en els dibuixos de l’Anderer.

Mentre redacta l’informe, Brodeck ens relata també la seva pròpia història , va i ve de les indagacions per fer l’informe amb fets concrets de la seva infància, l’estada a la ciutat mentre estudiava, el camp de concentració.... I aquí també ens mostra que, com l ‘Anderer, ell es també un Altre.  També ell se sent diferent de la gent del poble i com a tal es considerat. No es nascut allà, va arribar al poble de petit, orfe, i el poble en aquell temps el va acollir sense problemes.  Quan es fa gran l’envien a la ciutat a estudiar. Va ser una època en què la gent vivia lliure de pors. Però quan la por amenaça, es delatat i enviat al camp de concentració.

Podem llegir la novel·la com una obra més sobre els horrors de la segona guerra mundial, els camps de concentració, les aliances, els delators, les violacions...Però la intenció de l’autor va mes enllà i ens fa entrar al fons de la nostra conciència: adonar-nos de  l’Altre, el que ve de fora, l ‘Anderer.

Es  ¨l’ Altre¨,  que ho veu tot,  que ens observa i ens retorna com un mirall la realitat de la nostra essència. Realitat que pot arribar a ser insuportable i que preferim ignorar : ¨el que triomfa es la ignorància¨( li diu un veí a Brodeck quan es vol informar) .

Però no es pot ignorar per sempre i quan aquest Altre es fa col·lectiu, la por col·lectiva, pot fer que es cometin els crims mes espantosos que es podem imaginar. Guerres, genocidis, i tal com explica  Brodeck, que va ser tan ben acollit de petit,  per por , els mateixos veïns  el van  considerat com una ´taca¨ que embrutava i es delatat i portat a un camp de concentració.

Quan acaba l’informe,  Brodeck comprèn  clarament que se  n’ha  d’anar del poble. Ell també és l’Altre.  Com l’Anderer,  tot el que ha arribat a conèixer de la gent  no li permetrà seguir vivint entre ells.

Philippe Claudel amb aquesta novel·la ens empeny a pensar en la nostra posició respecte a l’Altre.  Què es el que ens provoca el mirall que l’Altre ens mostra?.

 

Philippe Claudel 1962, França. Docent i guionista de cinema i televisió. Ha estat guardonat en diferents ocasions per les seves novel·les i llibres de relats. L’informe de Brodeck  va rebre el premi Goncourt des Lycéens 2007.

Poc desprès d’escriure aquesta obra , l’autor va dir : «Puede que sea la obra en la que he conseguido incorporar más cosas y tuve la impresión, cuando la escribí que era mi último libro.». ( entrevista a El Pais, 2008). 

Per sort no ha estat així i l’autor d’obres mestres com a Almas grises, o  La neta del senyor Lihn  ha continuat escrivint i dirigint pel·lícules, posant paraules a tot allò que veu de l’home i la societat .

Carmen Ruiz

 

dimarts, 8 de desembre de 2020

 “Aprendre a parlar amb les plantes”         Marta Orriols

Marta Orriols Balaguer (Sabadell 1975), és una nova veu de la literatura en català. Ha estudiat historia de l’art, guió cinematogràfic i escriptura creativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu barceloní.

Fins ara, aquesta autora ha escrit tres novel·les: “Anatomia en les distàncies curtes” (2016); “Aprendre a parlar amb les plantes” (2018, premi Òmnium a la millor novel·la de l’any, traduïda a diversos idiomes) i “Dolça introducció al caos”(2020).

“Aprendre a parlar amb les plantes” és una novel·la tendra, intimista, amb un contingut emocional intens. Tracta de la mort, del procés de dol que requereixen les pèrdues, de la necessitat d’enfrontar-se al dolor i de reconstruir-se la vida després de fets vitals tràgics.

La Paula, protagonista de la novel·la, té quaranta dos anys, és metgessa d’una UCI neonatal i intenta salvar la vida a nadons que neixen amb risc, prematurament.

Ara haurà d’enfrontar-se al dol de la mort de la seva parella, va ser un accident i esdevingué poca estona després que ell li digués que la deixava per anar-se’n a viure amb una altre dona.

A partir d’un procés dolorós, llarg, de tancament en ella mateixa, anirà retrobant-se i obrint-se, poc a poc, a rebre l’ajuda dels altres, de les plantes i de les persones del seu voltant fins a aconseguir reestructurar de nou la seva vida.

Mercè


dissabte, 7 de novembre de 2020

Quien sabe si mañana estaremos aqui












                KIM YOUNG-HA, COREA DEL SUD, 1968









L'escriptor coreà ens endinsa en una formula narrativa poc convencional i original al mateix temps, on la narració, pròpiament dita, va lligada a capítols de diferent format. Alguns, amb  només    un o dos paràgrafs que no fan avançar  la trama, però si l'estat anímic del protagonista. Aquests espais en blanc  ens apropen a la seva malaltia, l'Alzheimer. 

El record d'uns crims del seu passat delictiu el portarà a una lluita delirant per evitar l' assassinat de la seva filla. Aquest titànic esforç potser és una mena de redempció  de la seva història abans de la desintegració de la ment o descomposició de l'individuo, tal com es veu clarament en  la  portada. 


Gairebé diria que al final sentim per ell una mena de empatia, perquè no hi ha càstig més dur que l'oblit. Llibre inquietant  i un tant pertorbador.


Carme Rivera






 


 

























 

dimarts, 6 d’octubre de 2020

 


Por : "no em podia imaginar que tinguessis tanta por, només volia cridar la teva atenció...no vull altra cosa que perdonar-te, he patit molt... ho vaig fer pels infants, saps?"

La protagonista, Irene, que no havia conegut cap problema a la seva existència, en un curt període de temps coneixerà tot un seguit de sentiments com: la por, tant a exterior com a l'interior de casa seva, sobretot del seu home de qui es qüestiona si el coneix, "pràcticament  era un estrany"la culpa, consciència de culpa per un adulteri-traïció; vergonya, "arribes tard, sembles nerviosa...." Aquest sentiment el defineix l'autor com " la vergonya no és més que altra forma de por, però més elevada sobretot si has de confessar la culpa a algú més proper"
Alhora, coneixerà el perill que li produeix excitació i plaer ( ganes de riure, de sortir al món, aventura, des que coneixia el perill començava a tenir més familiaritat amb la realitat), el risc que li comporta l'aventura.
Inconscientment es  considerava mereixedora d'un càstig; ara bé, és realment culpable?
Stefan Zweig (1881-1942), gran escriptor i coneixedor dels sentiments femenins, NO ens està descrivint la violència psicològica envers les dones ? 

Pepa

dijous, 3 de setembre de 2020

Gina

 

Vaig sentir la curiositat de llegir a Maria Climent per ser una autora Ebrenca, és a dir que pertany al corrent literari dels reconeguts Bladé, Moncada, Arbó i que ha tingut continuïtat amb els joves Rojals, Todó, Carranza, etc. Tots ells marcats per la geografia física del riu Ebre que ha influït en l'economia, en la història, en la cultura i evidentment en la seva literatura.

La lectura de Gina m’ha recordat el poema de Gil de Biedma. “Como todos los jovenes, yo iba a llevarme la vida por delante” perquè Gina té un futur que veu prometedor, només depèn d’ella no equivocar-se en la tria de decisions, però un fet imprevisible, incontrolable, li trasbalsa tots els fonaments. Ha de lluitar per encarar la nova situació i en aquesta lluita es reafirmarà encara més com a persona.

La novel·la no és lineal, intercala fets de la infantesa amb els de l’adolescència i època adulta. Gina és curiosa, inquieta, tot s'ho replanteja i avança cap a la maduresa envoltada d’amigues constants i amors fugissers. Quan tot s’ensorra i el món és ple de tenebres veu la desesperança, la caiguda i la por a perdre’s en el no res. I és aquí on hi ha una inflexió, un replantejament de vida. Es qüestiona el treball alienant “el preu a pagar era l’esclavitud durant vuit hores al dia” el rol patriarcal i les dinàmiques familiars.

Malgrat el dur tema que exposa, tota la novel·la està impregnada d’una claror diàfana, hi ha un vel de melangia d’un temps irrecuperable “El passat se t’esmuny”, tenyits els records de sensacions i sentits. L’olor del mar, la cançó evocada, el paisatge reviscut de nou, la conversa entre els arrossars, etc. Però també hi ha una vitalitat contagiosa, és una novel·la transparent, directa, les situacions difícils les resolt amb una espontaneïtat plena de bon humor, el somriure és constant al llarg de tota la lectura.

L’estil és molt planer. L’autora utilitza la seva llengua familiar, aquesta variant del català que per sort encara és viva a les terres de l’Ebre. El lèxic, l’ús tan particular dels pronoms, els temps verbals, les frases fetes, etc. Tot ens remet amb la seva sonoritat a un món autèntic en què la parla té un paper predominant.

Maria Climent (Amposta 1985). Gina és la seva primera novel·la. És llicenciada en traducció i interpretació. Col·labora regularment amb la plataforma digital de cultura “Catorze” i viu entre Barcelona i Amposta.

Imma Roé