David Vann neix a Alaska l'any 1966. “Sukkwan Island” va ser la seva primera obra, i com la resta del seus treballs, fins ara, gira sobre l’espinós tema de les relacions familiars. Jim, el pare, amargat de la seva vida, convenç el seu fill adolescent, en Roy, per anar a a viure en una illa abandonada; una aventura increïble. Cap problema. Ho portaran tot preparat. Jim és el cap de la logística i tindran el suport esporàdic d’un hidroavió que portarà el necessari. Ah, i disposaran, si el temps ho permet, d'una ràdio! El noi no vol anar-hi: el cine, els cotxes, l’escola, la mare, la germana, les noies... ja és feliç. Però Jim el convenç. Ells sols; enmig de la natura, arbres, el vent, i com a titans, caçaran, cuinaran, pescaran... Una aventura! El fill, de 13 anys, més pel pare que per ell, accepta. Però la logística falla a causa de la incompetència del Jim: un pare que a les nits plora les seves frustracions, i Roy, malgrat tapar-se les orelles amb el coixí, nit rere nit, sent com els plors omplen el seu cos d'adolescent verge i pur. Els dies aviat seran més foscos, el vent, que entrarà pels forats de la trista cabana, els avets i el mar faran la seva feina, les seves juguesques i les seves trampes, sense adonar-se de la debilitat dels seus hostes. El llibre escrit en tercera persona ens fa espectadors del drama. No és una història complaent, però sí un llibre memorable.
Diuen que el primer llibre sempre té un punt autobiogràfic. El pare del
nostre autor va fer-li exactament la mateixa invitació, i David Vann la va rebutjar.....
Firmat: Carme R.
A partir d'un relat que costa digerir però que t'atrau fins el final, l'autor m'ha invitat a pensar en les relacions pares-fills. Un pare al que descriu exageradament desequilibrat,egoista,que s'aprofita de la vulnerabilitat del fill. I un noi jove,el fill, en un moment en que encara necessita un pare-ideal,protector, i que descobreix que el seu pare li fa unes demandes que ell no pot satisfer. Qui pot suportar tanta pressió?.
ResponEliminaAixi acaba la historia. La relacio lector-espectador i autor sempre es personal. I l'autor ja ha fet la feina. El lector, espectador esta sol, i ell decidirà.
Elimina