Seguidors

diumenge, 10 de setembre del 2023


Alberta tiene un amante


Birgit Vanderbeker és una novel·lista alemanya, nascuda a la República

Federal. Des de 1993 viu en una petita localitat del sud de França. Autora

de “Temps de pau” i “Musclos per sopar” es va donar a conèixer

internacionalment per la seva prosa cada cop més depurada i per la seva

temàtica recurrent sobre les relacions humanes, especialment dins de la

institució familiar. En la majoria dels seus llibres el món quotidià petit

burgès està tractat amb ironia i humor.

“Alberta tiene un amante” és la seva darrera novel.la. En una breu sinopsi

podríem dir que es tracta d’una història d’amor impossible, aparentment

banal. Però el que intriga al lector és una qüestió de perspectiva. L’obra

s’estructura al voltant de tres capítols i en cadascun d’ells el lector es veu

arrossegat a una mena de trampa, a un joc de perspectives diferents però

que en realitat se superposen.

L’Alberta estima en Nadan, un astrofísic, els principis existencials del qual

semblen ser precisos i ordenats ja que el seu pijama està ben planxat.

Però el resultat de la seva història és decebedor. Quan Alberta i Nadan es

tornen a enamorar ha passat molt de temps. Decideixen escapar junts,

però es troben amb el desencant de la vida quotidiana i l’amor es perd pel

camí. En la seva tercera trobada, Alberta té la seva vida, Nadan té la seva

família. Una vegada més es faran un petó, però aquesta vegada Alberta

simplement haurà tingut un amant. En el transcurs del relat amorós

apareix de sobte un altre element que reclama el seu protagonisme: hi ha

una narradora en primera persona que viu en el sud de França i declara

haver escrit la història d’Alberta i Nadan mentre esperava el seu marit que

treballa a Lió. La similitud entre Alberta i la narradora posa en estat

d’alerta al lector, heus aquí la trampa, el joc de perspectives, de veritats i

mentides, s’haurà de descobrir qui és qui i qui fa què amb qui. No

desvetllarem el final.

La prosa és precisa i depurada, aparentment senzilla, perfecta com un

mecanisme de rellotgeria, és per gaudir-la.


Roser Cot