Theodor Kallifatides neix a Molaoi (Grècia, el 12 de març de 1938) Es va traslladar amb els seus pares a Atenes el 1956 i va emigrar a Suècia amb 25 anys. Malgrat no conèixer l’idioma el va aprendre ràpidament cosa que li permeté reprendre els estudis a la universitat d’Estocolm. Un cop llicenciat hi va treballar com a professor. El 1969 inicia la seva carrera com a escriptor amb un llibre de poesia, però el reconeixement el va obtenir gràcies a les seves novel·les. Ha publicat novel·les, reculls de poesia, llibres de viatges, guions cinematogràfics i obres de teatre. Ha rebut diversos premis tant a Grècia com a Suècia. La seva obra s’ha traduït a mes de 20 llengües.

Als 75 anys pateix una crisi, no troba estímuls per tornar a escriure, té la síndrome de la "pàgina en blanc". Ens diu «Quan saps què vols dir, pots fer-ho en qualsevol llengua que coneguis, també pots guardar silenci en totes les llengües que saps, però quan no tens res a dir, ho dius millor en la teva llengua».

I la llengua, el grec, el fa retornar a la narrativa i ho fa recuperant la memòria de la seva infantesa i de la seva família grega amb una trilogia Una altra vida encara, El passat no és un somni i Mares i fills.

El passat no és un somni

«Tenia vuit anys quan l’avi em va agafar de la ma i no em va deixar fins a trobar els pares, a Atenes. Qui sap què m’hauria passat si m’hagués quedat al poble. Era el 1946. Al començament de la primavera de 1946, els ametllers florien l’un al costat de l’altre i el camp estava en ple esplendor»

Així comença la novel·la més autobiogràfica de Kallifatides. Ens narra la seva vida des que abandona el poble on va néixer fins que hi torna per rebre l’homenatge dels seus veïns, esdevingut ja un escriptor consagrat.

Llibre ple de tendresa, de poesia, on descobrim la infantesa i l’adolescència a Atenes, el naixement de la consciència política i de classe en una Atenes governada per règims dictatorials; la descoberta de l’amor i la sexualitat; l’exili a Suècia, i la sorprenent capacitat que té per refer-hi la seva vida laboral i formar-hi una família.

També hi descobrim una Grècia en plena crisi de la immigració, però també una Suècia del tot diferent del moment que ell hi va emigrar; pobresa i immigració es troben arreu.

Kallifatides ens diu «Tot i que jo no visc a Grècia, tot i que he estat tants anys allunyat del país i que sobretot escric en suec, el meu cor batega en grec. La meva mare i la meva llengua són la meva pàtria»

En definitiva, un llibre que no et deixa indiferent i que, sense seguir la tècnica dels bettsellers, fa que no el puguis deixar.