Por : "no em podia imaginar que tinguessis tanta por, només volia cridar la teva atenció...no vull altra cosa que perdonar-te, he patit molt... ho vaig fer pels infants, saps?"
La protagonista, Irene, que no havia conegut cap problema a la seva existència, en un curt període de temps coneixerà tot un seguit de sentiments com: la por, tant a exterior com a l'interior de casa seva, sobretot del seu home de qui es qüestiona si el coneix, "pràcticament era un estrany"; la culpa, consciència de culpa per un adulteri-traïció; vergonya, "arribes tard, sembles nerviosa...." Aquest sentiment el defineix l'autor com " la vergonya no és més que altra forma de por, però més elevada sobretot si has de confessar la culpa a algú més proper"
Alhora, coneixerà el perill que li produeix excitació i plaer ( ganes de riure, de sortir al món, aventura, des que coneixia el perill començava a tenir més familiaritat amb la realitat), el risc que li comporta l'aventura.
Inconscientment es considerava mereixedora d'un càstig; ara bé, és realment culpable?
Stefan Zweig (1881-1942), gran escriptor i coneixedor dels sentiments femenins, NO ens està descrivint la violència psicològica envers les dones ?
Pepa
està tan be la ressenya que poc podem afegir... Es un llibre crec que publicat, si no m'equivoco, entre 1910 i 1923 on es reflecteix unes característiques ben definides de la relació de parella fins relativament fa poc, on el matrimoni era per la dona una actitud definida en les diferents capes socials. Ha passat molta aigua pel riu i els temps han canviat, com els homes i dones.... Peró els homes, encara poden tenir un "algo"... no tots, i un afany de manipulació, sempre pel teu bé. El marit, però, quedà ben retratat perquè el seu comportament baixa a límits sòrdids en una persona culta i de classe "bona" si es que existeix la casa bona o la classe bona.
ResponEliminaEl pianista es també un personatge, que s'explica ell sol.
Aquest autor te joies. Mendel, el de los libros amb poc mes de 70 fulls, es un regal.
Pepa, sense dubtes es la violència psicològica. Es condemnable?
ResponEliminaNovel·la, curta però intensa. Història ben estructurada, emocionant des de l’inici. Bones descripcions de les situacions i les emocions.
ResponEliminaEl paper de la dona de la burgesia de fa cent anys, “ornamental” (deia la Imma).
M’ha interessat com es descriu el buit de sentit de la vida de la protagonista, immersa en activitats socials frívoles, superficials que l’acaben avorrint.
La intel·lectualitat està posada en els homes, la música de l’amant, la professió,
l’advocacia en el marit. Ella no té projectes. Ha delegat la criança dels fills. No es fa cap referència a vincles d’amistat autèntica. Molta solitud. Fins i tot l’aventura amb l’amant sembla que respon més a no poder-se resistir a sentir-se desitjada que ha moure’s pel propi desig.
Trista submissió a l’abús de poder d’ell, que l’exerceix a fons.
La novel·la acaba amb la reflexió que l’experiència que ha viscut la protagonista li fa replantejar la relació amb els fills i ha valorar més el que té.
M’agrada pensar que la reflexió que farà la portarà més lluny...
Mercè
mercè. Jo diria que diem el mateix. Però des de dos punts de vista diferents. Tu te'n endinses en el llibre. Jo no he pogut evitar llegir-la en la distancia.
ResponEliminaL'autor va tenir tres parelles. La darrera es va suïcidar amb ell. Va ser manipulaciò
tog2309@gmail.com17 d’octubre de 2020 a les 1:55
ResponEliminaHe leído algún comentario de vosotras sobre el personaje (marido) en la novela POR, y se juzga al marido con los ojos de hoy, yo creo que no debemos, el marido la ama y no la humilla ni la maltrata psicologicamente, por el contrario, actúa para que ella no se percate de que él lo sabe, para que una vez aprendida la lección vuelva a ser ella dedicada a sus hijos y a su hogar, era la función en esa época y vuelvo a repetir, no podemos juzgar con los ojos de hoy. Hubiera sido mejor que él le montara un escándalo? entonces si creo que ella hubiera vivido avergonzada pues en esa época podría haberle dejado sin los hijos y sin nada, así eran las cosas en ese tiempo y el adulterio estaba muy castigado. No quiero extenderme más, solo mirar los tiempos.
el comentari anterioir es de la maite otero
EliminaMIEDO - Stefan Zweig
ResponEliminaYo soy una fan de este autor desde mi juventud, su escritura me fascina y dice en pocas palabras tal contenido de sentimientos que te penetra de tal forma que difícilmente lo olvidas.
Por, o Miedo es una muestra de lo que digo que, libro tan pequeño, lo puedas leer en un rato porque es muy difícil dejarlo y su contenido es fascinante, no porque sea novedoso su argumento, son temas sumamente trillados, pero las actitudes de los personajes,..... en ella, la ociosidad, la falta de objetivos,( clásica en aquella época en que la mujer solo era un objeto decorativo y procreadora de los apellidos), es muy natural y hasta humano que tuviera que buscar emociones fuertes para sentirse viva, pero.....cuando descubre que no es nada, que solo su cabecita inactiva había creado esa ilusión...... y él, el marido, personaje sereno, acostumbrado a calibrar las situaciones y las consecuencias..... es amor incondicional? es la estabilidad del hogar?, es el confort de una vida sin sobresaltos?, el que dirán? Eso creo, es este libro, una serie de preguntas? un magnificar mas al marido que a la mujer? No juzgar, esta es la cuestión.
Bueno, no quiero extenderme más, solo acabar diciendo que el libro lo debore, y que no tome partido.
Esta es mi humilde opinión de MIEDO O POR.
aqquest darrera també es de la maite.....
ResponElimina