LA TRENA, Laetitia Colombani. Març 2020

  
La trena és la primera novel·la de la directora, guionista i actriu Laetitia Colombani que ha rebut el prestigiós Prix Relay 2017. 
  
"De vegades, amb el cap m’escapo d’aquest taller els pensaments se me’n duen a països llunyans, a vides desconegudes.Com un eco tènue, me n’arriben les veus que es barregen amb les meves¨

Aquesta és la lletra de la cançó que canta una treballadora del taller de perruques, un dels escenaris de la novel·la, que explica la història de tres dones amb destins entrellaçats, com una trena,  per la realitat i la  simbologia  dels cabells. Els cabells,  símbol de la feminitat, uneixen les tres protagonistes del llibre. Per a l’autora, però, els cabells són símbol de resistència. La Smitha, la Giulia i la Sarah són dones lliures, que resisteixen, que diuen no a la discriminació que pateixen pel fet de ser dones en tres entorns ben diferents:

A Badlapur, la intocable Smita sobreviu recollint els excrements d’una casta superior. Resignada a la seva condició, està decidida en canvi a lluitar perquè la seva filla no segueixi els seus passos: la petita anirà a l’escola i la seva vida serà digna i profitosa, encara que per aconseguir-ho, la Smita hagi de desafiar les normes establertes.

La Giulia viu a Palerm filla d’una família tradicional, catòlica i masclista propietària de l’últim taller de Palerm que confecciona perruques amb cabells autèntics. Hauria pogut anar a la universitat, però als setze anys va deixar l’institut per aprendre els secrets d’aquest ofici, pel qual sent una gran estima. Quan el seu pare pateix un accident i la Giulia descobreix que el negoci està a punt de fer fallida, afronta l’adversitat amb valentia i determinació.

 La Sarah és una advocada d’èxit a Montreal que ho ha sacrificat tot per la seva carrera: dos matrimonis fallits i tres fills a qui no ha vist créixer. Un dia, en el curs d’un judici, es desmaia, i aleshores la Sarah comprèn que la seva vida ha canviat radicalment i que haurà de triar què és el més important per a ella.

Les tres històries són exemples ben diversos de discriminació. La de l’India  és  escandalosa,  la  d’Occident, on les dones han conquerit els drets socials, és més subtil. La Sarah esdevindrà com una mena d’intocable al gabinet d’advocats on treballa a partir del moment que no pot estar al 100%. Vivim en una societat on la dona sempre ha d’estar bé: ha de ser jove o semblar-ho, tenir un bon físic i demostrar contínuament la seva vàlua profesional.

Tot i que té un paper secundari, cal reivindicar el personatge del Kamal, amant de la Gulia, que resulta molt potent en el relat. És un refugiat sikh que creu en la igualtat total entre homes i dones, tal i com promou la seva religió i que suposa per a ella un alliberament de la cultura patriarcal de la societat siciliana.

L’esquema narratiu de la novel·la és molt senzill. Les tres històries es narren simultàniament a través d’un narrador en tercera persona. Un capítol per a cada una de les dones, de manera que si el lector es vol avançar per saber com acaba la cosa, pot llegir els capítols seguits de cada personatge.