KIM YOUNG-HA, COREA DEL SUD, 1968
L'escriptor coreà ens endinsa en una formula narrativa poc convencional i original al mateix temps, on la narració, pròpiament dita, va lligada a capítols de diferent format. Alguns, amb només un o dos paràgrafs que no fan avançar la trama, però si l'estat anímic del protagonista. Aquests espais en blanc ens apropen a la seva malaltia, l'Alzheimer.
El record d'uns crims del seu passat delictiu el portarà a una lluita delirant per evitar l' assassinat de la seva filla. Aquest titànic esforç potser és una mena de redempció de la seva història abans de la desintegració de la ment o descomposició de l'individuo, tal com es veu clarament en la portada.
Gairebé diria que al final sentim per ell una mena de empatia, perquè no hi ha càstig més dur que l'oblit. Llibre inquietant i un tant pertorbador.
Carme Rivera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
comentaris