Seguidors

dissabte, 7 de novembre del 2020

Quien sabe si mañana estaremos aqui












                KIM YOUNG-HA, COREA DEL SUD, 1968









L'escriptor coreà ens endinsa en una formula narrativa poc convencional i original al mateix temps, on la narració, pròpiament dita, va lligada a capítols de diferent format. Alguns, amb  només    un o dos paràgrafs que no fan avançar  la trama, però si l'estat anímic del protagonista. Aquests espais en blanc  ens apropen a la seva malaltia, l'Alzheimer. 

El record d'uns crims del seu passat delictiu el portarà a una lluita delirant per evitar l' assassinat de la seva filla. Aquest titànic esforç potser és una mena de redempció  de la seva història abans de la desintegració de la ment o descomposició de l'individuo, tal com es veu clarament en  la  portada. 


Gairebé diria que al final sentim per ell una mena de empatia, perquè no hi ha càstig més dur que l'oblit. Llibre inquietant  i un tant pertorbador.


Carme Rivera






 


 

























 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

comentaris