Vaig sentir la
curiositat de llegir a Maria Climent per ser una autora Ebrenca, és a dir que
pertany al corrent literari dels reconeguts Bladé, Moncada, Arbó i que ha
tingut continuïtat amb els joves Rojals, Todó, Carranza, etc. Tots ells marcats
per la geografia fÃsica del riu Ebre que ha influït en l'economia, en la
història, en la cultura i evidentment en la seva literatura.
La lectura de
Gina m’ha recordat el poema de Gil de Biedma. “Como todos los jovenes, yo
iba a llevarme la vida por delante” perquè Gina té un futur que veu prometedor,
només depèn d’ella no equivocar-se en la tria de decisions, però un fet
imprevisible, incontrolable, li trasbalsa tots els fonaments. Ha de lluitar per
encarar la nova situació i en aquesta lluita es reafirmarà encara més com a
persona.
La novel·la no és
lineal, intercala fets de la infantesa amb els de l’adolescència i època
adulta. Gina és curiosa, inquieta, tot s'ho replanteja i avança cap a la
maduresa envoltada d’amigues constants i amors fugissers. Quan tot s’ensorra i
el món és ple de tenebres veu la desesperança, la caiguda i la por a perdre’s
en el no res. I és aquà on hi ha una inflexió, un replantejament de vida. Es
qüestiona el treball alienant “el preu a pagar era l’esclavitud durant vuit
hores al dia” el rol patriarcal i les dinà miques familiars.
Malgrat el dur tema
que exposa, tota la novel·la està impregnada d’una claror dià fana, hi ha un vel
de melangia d’un temps irrecuperable “El passat se t’esmuny”, tenyits els
records de sensacions i sentits. L’olor del mar, la cançó evocada, el paisatge
reviscut de nou, la conversa entre els arrossars, etc. Però també hi ha una
vitalitat contagiosa, és una novel·la transparent, directa, les situacions
difÃcils les resolt amb una espontaneïtat plena de bon humor, el somriure és
constant al llarg de tota la lectura.
L’estil és molt
planer. L’autora utilitza la seva llengua familiar, aquesta variant del catalÃ
que per sort encara és viva a les terres de l’Ebre. El lèxic, l’ús tan
particular dels pronoms, els temps verbals, les frases fetes, etc. Tot ens
remet amb la seva sonoritat a un món autèntic en què la parla té un paper
predominant.
Maria Climent (Amposta
1985). Gina és la seva primera novel·la. És llicenciada en traducció i
interpretació. Col·labora regularment amb la plataforma digital de cultura
“Catorze” i viu entre Barcelona i Amposta.
Imma Roé
Imma, ho has fet tan bé que ja no sé què més dir.
ResponEliminaEl llibre m'ha agradat, trobo que el llenguatge és molt fresc i fa que la història sigui molt propera.
En alguns moments perd ritme, però poc.
Et planteja el tema de l'aparició d'una malaltia incurable, de cop i volta i quan encara ets molt jove. M'ha agradat com s'hi encara tot i els meus dubtes sobre la decisió de tenir un fill.
El tema és estimulant per obrir un debat més que per fer un comentari curt.
Gina es una narració à gil i fresca on vas seguint el seu itinerari entre errà tic i un pel inconscient, però no inusual. No estic d'acord amb la frivolitat amb que encara el fet de ser mare davant una malaltia tan complicada i invalidant.
ResponEliminaAquest debat seria interesant dedicar uns minuts
L'aposta de l'autora és viure el present amb total plenitud sense complexos i sense por. La maternitat és un potent desig. Cal privar-se d'ella per por al futur?.La malaltia podrà ser invalidant o no,i si no ho és?.La vida són obstacles a salvar i mai no hi ha res segur,ni en l'à mbint personal...familiar...laboral..
ResponEliminaCom dieu hi han molts aspectes del llibre que ens donarien per un bon debat
Després del confinament i dels mesos d'inquietud i incertesa següents, afegits a lectures amb molta carga emocional com ¨Cel de Plom¨ ¨La sega¨, ¨L'esperit del temps¨, el començar la lectura del llibre de Gina va suposar per a mi un alliberament. Té un llenguatge molt fresc, i això em va agradar. Entrant de ple a la novel.la veus que la temà tica és molt dura: quines decisions prenem en les nostres vides?. Malgrat els entrebancs que poden sortir, seguim endavant, ens arrisquem?, o deixem que el temps decideixi per nosaltres. La novel.la planteja els dos extrems :una malaltia que pot evolucionar de manera fatal, o no, i la decisió de tenir un fill, que precisa d'uns cuidats d'una persona al cent per cent mentre s'està desenvolupant.
ResponEliminaEs una obra que fa pensar.
Cuando empece a leer Gina tuve encontradas impresiones, conforme iba adentrándome en el argumento me pareció una Gina dispersa, cambiante y quizás,( a mi parecer), un poco egoÃsta, sobre todo cuando decide tener un hijo por su ego insatisfecho sin pensar en su enfermedad degenerativa, en definitiva no me pareció un personaje demasiado edificante. No obstante y siendo consecuente con mis contradicciones al ir conociendo al personaje también debo reconocer que la dureza del paisaje, el arduo trabajo que se requiere en esas tierras, te conforman el carácter y le hace ser al final resolutiva para alcanzar lo que quiere.
ResponEliminaEn cuanto a la escritora debo decir que, me resulto muy ameno, sencillo de leer y que cuando lo empiezas no encuentras el momento de dejarlo,prácticamente me lo leà de un tirón. Me encantara leer más sobre Maria Climent.
Cuando empece a leer Gina tuve encontradas impresiones, conforme iba adentrándome en el argumento me pareció una Gina dispersa, cambiante y quizás,( a mi parecer), un poco egoÃsta, sobre todo cuando decide tener un hijo por su ego insatisfecho sin pensar en su enfermedad degenerativa, en definitiva no me pareció un personaje demasiado edificante. No obstante y siendo consecuente con mis contradicciones al ir conociendo al personaje también debo reconocer que la dureza del paisaje, el arduo trabajo que se requiere en esas tierras, te conforman el carácter y le hace ser al final resolutiva para alcanzar lo que quiere.
ResponEliminaEn cuanto a la escritora debo decir que, me resulto muy ameno, sencillo de leer y que cuando lo empiezas no encuentras el momento de dejarlo,prácticamente me lo leà de un tirón. Me encantara leer más sobre Maria Climent.
Hola amigas, si no os importa, mis comentarios los haré en castellano ya que escribo mas rápido y creo "que mejor ", pues que mi catalán es " muy casero " No tengo costumbre de hacer borrador por lo que mis comentarios son "tal com raja".
ResponEliminaMIEDO - Stefan Zweig
Yo soy una fan de este autor desde mi juventud, su escritura me fascina y dice en pocas palabras tal contenido de sentimientos que te penetra de tal forma que difÃcilmente lo olvidas.
Por, o Miedo es una muestra de lo que digo que, libro tan pequeño, lo puedas leer en un rato porque es muy difÃcil dejarlo y su contenido es fascinante, no porque sea novedoso su argumento, son temas sumamente trillados, pero las actitudes de los personajes,..... en ella, la ociosidad, la falta de objetivos,( clásica en aquella época en que la mujer solo era un objeto decorativo y procreadora de los apellidos), es muy natural y hasta humano que tuviera que buscar emociones fuertes para sentirse viva, pero.....cuando descubre que no es nada, que solo su cabecita inactiva habÃa creado esa ilusión...... y él, el marido, personaje sereno, acostumbrado a calibrar las situaciones y las consecuencias..... es amor incondicional? es la estabilidad del hogar?, es el confort de una vida sin sobresaltos?, el que dirán? Eso creo, es este libro, una serie de preguntas? un magnificar mas al marido que a la mujer? No juzgar, esta es la cuestión.
Bueno, no quiero extenderme más, solo acabar diciendo que el libro lo debore, y que no tome partido.
Esta es mi humilde opinión de MIEDO O POR.
Maria Climent ens presenta la seva primera novel.la amb una temà tica molt variada:el descobriment de la pròpia personalitat, l'amistat, laa malaltia, l'apropament a la sensualitat amb una persona del mateix sexe etc..., temes tots ells interessants peró en cap d'ells consegueix aprofundir, això sÃ,s'esforça en portar la protagonista a un final feliç on tot es resol, tot lliga.
ResponEliminaMaria Climent sembla que no pretén una novel.la autobiogrà fica peró la monotonia del relat en primera persona en molts moments la traeix. Ella, que coneix bé la parla de les terres de l'Ebre i s'hi sent còmoda, ens hi apropa,és un dels encerts que m'ha fet amable la lectura.
Maria Climent és jove, pot tenir per devant una llarga trajectòria literà ria. Desitjem-li sort.