Nèmesis. Philip Roth

    

       

           

        Nèmesis

Philip Roth situa l'acció de la novel·la en la dècada dels quaranta del passat segle, quan el barri jueu de Newark es veu assolat per una epidèmia de pólio mentre el país té els seus joves lluitant en una cruenta guerra mundial .

La narració s'estructura en tres parts molt diferenciades entre elles però que mantenen una perfecta cohesió interna. En la primera part l'acció es desenvolupa al barri jueu, on el jove Bucky Cantor, acabat de llicenciar dóna classes d'educació física. Jove de fortes conviccions morals,criat i educat pels avis materns i molt arrelat a la seva comunitat jueva. La segona guerra mundial ha esclatat, molts joves del barri hi estan lluitant i ell compensa la seva frustració de no ser allistat en una dedicació total als seus alumnes. L'epidèmia de polio avança i Castor lluita tant com pot per tranquilitzar les famílies. Les pors , les incerteses, les falses creences, l'ambient claustrofòbic del barri junt amb l'aclaparadora calor d'agost determinen un estat d'ànim que només pot ser superat per la fermesa de la seva responsabilitat social

La segona part ens trasllada a un Locus amoenus, el lloc somniat, d'aires purs i joves sans on Castor gaudirà de la presència de la seva promesa ,lluny de l'aire viciat, dels barris calorosos i infectats i de la por al virus que angoixa les famílies,i és aquí on contrariament comença el seu esfondrament moral

La tercera part ens porta a vint anys després dels fets descrits, en l'encontre de Castor amb un ex alumne i que amb un delicat joc de l'autor és a la vegada el narrador de la novel·la. És amb les seves converses que descobrim el desenllaç dels fets. Quins van ser els moments que van capgirar el curs planificat de la seva vida ? Per què ha assumit una vida grisa i sense afectes? Va ser el tast sucós d'un préssec ...la conversa assossegada sota una pèrgola... una trucada telefònica en una nit sufocant ,..

Però, pot la falsa culpabilitat i un excés de responsabilitat anul·lar el desig de viure com els seus iguals?

Philip Roth (1933-2018 ) és nét d’immigrants jueus provinents de l'Europa de l'Est. El gruix de la seva obra de ficció la situa als barris jueus de Newarck on ell va néixer. Autor molt prolífic,la seva carrera és una de les més premiades de la literatura contemporània americana, entre d'altres ha rebut el premi Pulitzer al 1997 i la medalla d'or de narrativa per l'Acadèmia Americana de les arts i les lletres al 2002, premis que abans van recollir Dos passos,Faulkner i Bellow del qual se sent deutor. A Europa també ha estat reconegut amb els més prestigiosos premis literaris. Obres a destacar són La pastoral Americana i La Conjura contra América. Nèmesis va ser la seva última novel·la escrita al 2010.

Imma Roé

          

L’informe de Brodeck. Philippe Claudel

 

L’informe de Brodeck, de Philippe Claudel

 

 

En aquesta obra, Claudel  ens trasllada a un petit poble fronterer, en un temps  que malgrat  la segona guerra mundial ha finalitzat, encara estan vius els records en cadascú dels que l’habiten.

El fil de la novel·la es un informe  sobre la mort de l’Anderer, un foraster arribat al poble i que Brodeck ha de redactar per encàrrec dels mateixos que l’han matat. Confien que Brodeck , que sap escriure,  ho sabrà explicar tal com va passar i així la gent ¨ho entendrà i perdonarਠ.

Per poder redactar l’informe Brodeck  visita els veïns a fi de  recollir informació. Les converses, els silencis i  les mirades amb els veïns li permeten indagar en la naturalesa humana,  la seva ètica, moralitat , i  arriba a entendre les motivacions de l’assassinat que van ser exposats en els dibuixos de l’Anderer.

Mentre redacta l’informe, Brodeck ens relata també la seva pròpia història , va i ve de les indagacions per fer l’informe amb fets concrets de la seva infància, l’estada a la ciutat mentre estudiava, el camp de concentració.... I aquí també ens mostra que, com l ‘Anderer, ell es també un Altre.  També ell se sent diferent de la gent del poble i com a tal es considerat. No es nascut allà, va arribar al poble de petit, orfe, i el poble en aquell temps el va acollir sense problemes.  Quan es fa gran l’envien a la ciutat a estudiar. Va ser una època en què la gent vivia lliure de pors. Però quan la por amenaça, es delatat i enviat al camp de concentració.

Podem llegir la novel·la com una obra més sobre els horrors de la segona guerra mundial, els camps de concentració, les aliances, els delators, les violacions...Però la intenció de l’autor va mes enllà i ens fa entrar al fons de la nostra conciència: adonar-nos de  l’Altre, el que ve de fora, l ‘Anderer.

Es  ¨l’ Altre¨,  que ho veu tot,  que ens observa i ens retorna com un mirall la realitat de la nostra essència. Realitat que pot arribar a ser insuportable i que preferim ignorar : ¨el que triomfa es la ignorància¨( li diu un veí a Brodeck quan es vol informar) .

Però no es pot ignorar per sempre i quan aquest Altre es fa col·lectiu, la por col·lectiva, pot fer que es cometin els crims mes espantosos que es podem imaginar. Guerres, genocidis, i tal com explica  Brodeck, que va ser tan ben acollit de petit,  per por , els mateixos veïns  el van  considerat com una ´taca¨ que embrutava i es delatat i portat a un camp de concentració.

Quan acaba l’informe,  Brodeck comprèn  clarament que se  n’ha  d’anar del poble. Ell també és l’Altre.  Com l’Anderer,  tot el que ha arribat a conèixer de la gent  no li permetrà seguir vivint entre ells.

Philippe Claudel amb aquesta novel·la ens empeny a pensar en la nostra posició respecte a l’Altre.  Què es el que ens provoca el mirall que l’Altre ens mostra?.

 

Philippe Claudel 1962, França. Docent i guionista de cinema i televisió. Ha estat guardonat en diferents ocasions per les seves novel·les i llibres de relats. L’informe de Brodeck  va rebre el premi Goncourt des Lycéens 2007.

Poc desprès d’escriure aquesta obra , l’autor va dir : «Puede que sea la obra en la que he conseguido incorporar más cosas y tuve la impresión, cuando la escribí que era mi último libro.». ( entrevista a El Pais, 2008). 

Per sort no ha estat així i l’autor d’obres mestres com a Almas grises, o  La neta del senyor Lihn  ha continuat escrivint i dirigint pel·lícules, posant paraules a tot allò que veu de l’home i la societat .

Carmen Ruiz

 

Aprendre a parlar amb les plantes. Marta Orriols

 

Marta Orriols Balaguer (Sabadell 1975), és una nova veu de la literatura en català. Ha estudiat historia de l’art, guió cinematogràfic i escriptura creativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu barceloní.

Fins ara, aquesta autora ha escrit tres novel·les: “Anatomia en les distàncies curtes” (2016); “Aprendre a parlar amb les plantes” (2018, premi Òmnium a la millor novel·la de l’any, traduïda a diversos idiomes) i “Dolça introducció al caos”(2020).

“Aprendre a parlar amb les plantes” és una novel·la tendra, intimista, amb un contingut emocional intens. Tracta de la mort, del procés de dol que requereixen les pèrdues, de la necessitat d’enfrontar-se al dolor i de reconstruir-se la vida després de fets vitals tràgics.

La Paula, protagonista de la novel·la, té quaranta dos anys, és metgessa d’una UCI neonatal i intenta salvar la vida a nadons que neixen amb risc, prematurament.

Ara haurà d’enfrontar-se al dol de la mort de la seva parella, va ser un accident i esdevingué poca estona després que ell li digués que la deixava per anar-se’n a viure amb una altre dona.

A partir d’un procés dolorós, llarg, de tancament en ella mateixa, anirà retrobant-se i obrint-se, poc a poc, a rebre l’ajuda dels altres, de les plantes i de les persones del seu voltant fins a aconseguir reestructurar de nou la seva vida.

Mercè

Quien sabe si mañana estaremos aqui

                KIM YOUNG-HA, COREA DEL SUD, 1968

L'escriptor coreà ens endinsa en una formula narrativa poc convencional i original al mateix temps, on la narració, pròpiament dita, va lligada a capítols de diferent format. Alguns, amb  només    un o dos paràgrafs que no fan avançar  la trama, però si l'estat anímic del protagonista. Aquests espais en blanc  ens apropen a la seva malaltia, l'Alzheimer. 

El record d'uns crims del seu passat delictiu el portarà a una lluita delirant per evitar l' assassinat de la seva filla. Aquest titànic esforç potser és una mena de redempció  de la seva història abans de la desintegració de la ment o descomposició de l'individuo, tal com es veu clarament en  la  portada. 

Gairebé diria que al final sentim per ell una mena de empatia, perquè no hi ha càstig més dur que l'oblit. Llibre inquietant  i un tant pertorbador.

Carme Rivera

 

 

 

Por. Stefan Zweig

 

Por : "no em podia imaginar que tinguessis tanta por, només volia cridar la teva atenció...no vull altra cosa que perdonar-te, he patit molt... ho vaig fer pels infants, saps?"

La protagonista, Irene, que no havia conegut cap problema a la seva existència, en un curt període de temps coneixerà tot un seguit de sentiments com: la por, tant a exterior com a l'interior de casa seva, sobretot del seu home de qui es qüestiona si el coneix, "pràcticament  era un estrany"; la culpa, consciència de culpa per un adulteri-traïció; vergonya, "arribes tard, sembles nerviosa...." Aquest sentiment el defineix l'autor com " la vergonya no és més que altra forma de por, però més elevada sobretot si has de confessar la culpa a algú més proper"

Alhora, coneixerà el perill que li produeix excitació i plaer ( ganes de riure, de sortir al món, aventura, des que coneixia el perill començava a tenir més familiaritat amb la realitat), el risc que li comporta l'aventura.

Inconscientment es  considerava mereixedora d'un càstig; ara bé, és realment culpable?

Stefan Zweig (1881-1942), gran escriptor i coneixedor dels sentiments femenins, NO ens està descrivint la violència psicològica envers les dones ? 

Pepa

Gina. Maria Climent

 

Vaig sentir la curiositat de llegir a Maria Climent per ser una autora Ebrenca, és a dir que pertany al corrent literari dels reconeguts Bladé, Moncada, Arbó i que ha tingut continuïtat amb els joves Rojals, Todó, Carranza, etc. Tots ells marcats per la geografia física del riu Ebre que ha influït en l'economia, en la història, en la cultura i evidentment en la seva literatura.

La lectura de Gina m’ha recordat el poema de Gil de Biedma. “Como todos los jovenes, yo iba a llevarme la vida por delante” perquè Gina té un futur que veu prometedor, només depèn d’ella no equivocar-se en la tria de decisions, però un fet imprevisible, incontrolable, li trasbalsa tots els fonaments. Ha de lluitar per encarar la nova situació i en aquesta lluita es reafirmarà encara més com a persona.

La novel·la no és lineal, intercala fets de la infantesa amb els de l’adolescència i època adulta. Gina és curiosa, inquieta, tot s'ho replanteja i avança cap a la maduresa envoltada d’amigues constants i amors fugissers. Quan tot s’ensorra i el món és ple de tenebres veu la desesperança, la caiguda i la por a perdre’s en el no res. I és aquí on hi ha una inflexió, un replantejament de vida. Es qüestiona el treball alienant “el preu a pagar era l’esclavitud durant vuit hores al dia” el rol patriarcal i les dinàmiques familiars.

Malgrat el dur tema que exposa, tota la novel·la està impregnada d’una claror diàfana, hi ha un vel de melangia d’un temps irrecuperable “El passat se t’esmuny”, tenyits els records de sensacions i sentits. L’olor del mar, la cançó evocada, el paisatge reviscut de nou, la conversa entre els arrossars, etc. Però també hi ha una vitalitat contagiosa, és una novel·la transparent, directa, les situacions difícils les resolt amb una espontaneïtat plena de bon humor, el somriure és constant al llarg de tota la lectura.

L’estil és molt planer. L’autora utilitza la seva llengua familiar, aquesta variant del català que per sort encara és viva a les terres de l’Ebre. El lèxic, l’ús tan particular dels pronoms, els temps verbals, les frases fetes, etc. Tot ens remet amb la seva sonoritat a un món autèntic en què la parla té un paper predominant.

Maria Climent (Amposta 1985). Gina és la seva primera novel·la. És llicenciada en traducció i interpretació. Col·labora regularment amb la plataforma digital de cultura “Catorze” i viu entre Barcelona i Amposta.

Imma Roé

 

  

Cel de plom. Neus català

  Neus Català, (1915-2019), va néixer al poble de Guiamets, al Priorat. Una  dona que va fer, primer, front al gegant destructor del feixisme, i després al nazisme, ou que creixia en Alemanya feia temps. Els tancs van començar un dia el seu camí, i del seu camí treien a tothom que no entrés en el seu pla. La Neus Català, una noia dolça, (es veu en la gravació amb la Montserrat Roig) encara relativament jove, lentament va parlant.

I permeteu una frase de Jorge Semprún, (està al començament del llibre, posada per la Carme Martí), que defineix  a la Neus, i segur incrustada en el seu ADN.

 "Estic detinguda perquè soc una dona lliure,  perquè m'he vist en la necessitat d'exercir la meva llibertat i he assumit aquesta realitat" i jo afeixo  "i les seves conseqüències"

La noia que volia ser infermera, que va fer pràctiques en el Hospital Clínic, hospital davanter que encara feia olor de nou, va trobar-se de cop  amb el dolor i per sobre de tot amb el terror.

La Neus Català havia de sobreviure en el Camp de la Mort, sabia que el fet de sobreviure no estava a les seves mans, però tenia molt clar, que si se'n sortia la seva vida seria fer Historia d' allò que no es podia oblidar.  

S'estranya que ningú li pregunti la raó de la fotografia vestida de presonera,  neta i planxada la roba i posat hermètic, segura, tremolosa. Les seves faccions parlen: Estic aquí, la lluita no ha acabat.

El llibre és  perfecte. La Carme Martí anant davant i enrere  ens explica una vida noble, valenta i rica que va tenir el do de saber donar-se i comunicar la seva experiència per sobre de tot, especialment la gent jove, adolescents.

Però hi ha d'altres dones que estan sota el paraigua "d'un cel de plom". Fan els  sabotatges, ofereixen un boci de pa o fan una abraçada a qui està a punt de rendir-se. No vull deixar de recordar el llibre "La escriptura i la vida" de Jorge Semprun, la trilogia de "Si esto es un hombre" de Primo Levi i com no, el llibre de Joaquin Amat-Piniella, "K.L. Reich". I brillant, actual  "El esperit dels temps" de Martí Dominguez,  on amb un llenguatge diferent i modern s'  analitza el nazisme a traves de la Universitat i els tortuosos camins per passar indemne pels camins de la ignomínia.  

carme rivera

Del color de la llet. Nell Leyshon

                                          NELL LEHYSON

Autora d'una obra amb cert pes en la literatura del moment ens ofereix en aquest petit llibre una història en  certa manera recurrent en la vida i  en la literatura. Caterina Albet, Zola o Sebastià Juan Arbós en venen a la memòria, entre d' altres.

Es una historia real, en una època hostil i dura, on en boca de la protagonista, va apareixent un munt de preguntes i respostes que envolten una narració terrible amb matisos de color en determinats moments, i sabem que Mary pot fruir d'un raig de sol, d'una herba d'estiu o d'unes mores de tardor. Que sap pastar pa, preparar te, i que el formatge no forma part  del seu desdejuni. Que li agraden els prats,  l' escalfor que desprèn

el cap de la vaca, i encara que es baralli amb les germanes, les troba a faltar. Que passa molt fred, te clivelles amb sang a les mans, un cansament infinit, i amb un parrac com a vestit ja en te prou,  això en un mon "passat" especialment terrible per la dona-dones, on l'home- homes, es el poder, tambè el profit del treball fisic de la  dona. Mary amb les seves àgils preguntes va desfent la troca en el seu raonament.  

Al voltant de la intel·ligent i viva Mary apareixen les  dones de la seva família, la dona del clergue amb els seus somnis trencats per la malaltia i l’avorriment i Edna, la minyona a qui ella haurà d' ajudar. Un personatge molt interessant, silenciós, potent en la revisió silenciosa de les mortalles fetes per ella per a la seva família. La mare de la nostra protagonista envellida, sense esma, callada, ofegant sentiments...

Mary es pregunta sobre el treball, sobre els homes i els beneficis que obtenen de ella, sobre la memòria, sobre Deu, i la seva voluntat enfront  a la de la Mary. .

Mary aprendrà a llegir i a escriure i amb la seva ma tacada de  tinta ens anirà explicant la seva historia. I la decisió de Mary-Nelly  ens porta a un final explosiu però alhora conseqüent, acompanyat per alguna llàgrima furtiva.

Bona lectura per  a bons comentaris..

La Sega. Martí Dominguez

                             

                        

                                                                     

     

Si caminem per l’Alt Maestrat o l’Alcalatén a Castelló, encara ara, trobem masos ensorrats en mig de les muntanyes dominades pel gran cim del Penyagolosa. Per què es van abandonar aquestes terres? Va ser la crida de les ciutats de la Plana, la industrialització, la vida més fàcil el que va provocar l’èxode? Martí Domínguez s'ho pregunta i ho indaga i d’aquest estudi surt el llibre del qual els crítics diuen que l’autor ha estat capaç d’explicar una part de la història de la postguerra que els historiadors no han sabut mai explicar.

La novel·la narra la por i la repressió que en la dècada dels quaranta del segle passat van haver de patir els masovers en un foc creuat entre la guàrdia civil i els maquis. Actes de revenja i d’extrema crueltat. La guàrdia civil actua amb una degradació moral sense límits “Hem passat de perseguir moros a perseguir rojos i de perseguir rojos a perseguir masovers" i els maquis actuen buscant la seva supervivència i castigant les delacions i esperant un ajut exterior que mai arribarà

En aquest context es desenvolupa la novel·la. La narració és circular i qui l’explica és un nen,el Goriet. Tots els personatges són rics en matisos, complexes... És una narració coral en la qual tots hi participen, molts d’ells involucrats involuntàriament i d’altres de manera conscient. Veiem els  sentiments d`impotència, odi,  mesquinesa,  però també de solidaritat , compassió .

De tots els personatges destaca la figura del mestre Don Arcadi, ell és qui dóna llum a la història. Per sobreviure intenta ser cec, mut i sord a les circunstàncies que l’envolten però és el més clarivident. Inculca a Goriet la curiositat i el plaer de l’observació de la natura "la natura està plena de sorpreses, només cal saber mirar i observar"  "l’arbre de la ciència és de molt lent creixement, en canvi la barbàrie creix ella a soles" en altres moments incentiva l’interès per la llengua pròpia "cal salvar les paraules perque no desapareguin" 

Trobem a la novel·la molts mots referents al camp, la sega, estris de treball, expressions, refranys, noms de plantes i ocells, la vessant científica del autor queda aquí palesa.

Per altra banda l’autor és un humanista, escriu "sentir-se superior, diferent, pur, millor, escollit (com a individu o com a poble )ha estat una de les grans dissorts,tragèdies de la humanitat”.  D’aquesta reflexió surt el proposit d’escriure una trilogia sobre el feixisme, de la qual La Sega n’ és el primer llibre .

Martí Domínguez és un escriptor valencià, especialitzat en narrativa i assaig. Ha col·laborat al setmanari El Temps amb articles sobre biologia. Ha rebut diversos premis literaris, el Josep Pla i el Prudenci Bertrana en novel·la, el Carles Rahola en assaig. Va crear la revista Mètode per la qual va rebre al 2007 el premi Nacional de periodisme.

Imma Roé
Nuvol: presentaió llibre, llibreria Laie