Luis Landero, (Badajoz, 1948), comença a editar, l'any 1989, amb Juegos de la edad tardia i des d’aleshores no ha parat d'escriure, rebent diferents premis.
Escrit en un perfecte castellà, d'aquells que es va perdent per no ús, relata amb cruesa o sinceritat les relacions d'un grup familiar que bé podria ser el de tantes famílies que existeixen, perfectes, des de l’exterior, però amb una "motxilla" o problemàtica que tan sols conèixen els membres del grup.
¿Puede hablarse de todo entre los seres queridos?; ningún relato es inocente, y menos aún todo lo que nos contamos sobre nuestra familia"
"Hay algo en las palabras que, ya de por sí, entraña un riesgo, una amenaza, y no es verdad que el viento se las lleve tan fácilmente como dicen"
"Y siempre..., los relatos o las palabras que vuelven de los oscuros ámbitos de la memoria llegan en son de guerra, cargados de agravios...
"Ah! y eso sin contar los gestos que usamos al hablar, la dimensión teatral de las palabras, y que a veces son más persuasivos que ellas mismas...."
Imposible ser més ben reflectides les paraules, gestos sobre les famílies...Serveix per una bona discussió, diàleg, contrast, o no, d'opinions.
Pepa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
comentaris