Margarite Duras, va néixer a Saigon l'any 1914 quan aquesta ciutat

pertanyia a la Indoxina francesa.

La seva infantesa va venir marcada per la mort prematura del pare i per les penúries econòmiques que va haver de passar la família, va tenir relacions complicades amb la mare i des de petita se li va forjar un caràcter d'una forta personalitat

Als 18 anys va marxar a França per seguir estudis superiors, allí va col·laborar amb la resistència francesa, es va afiliar al partit comunista del qual la van expulsar passats uns anys acusant-la de conductes poc ortodoxes

Va publicar el seu primer llibre l'any 1942 i des de llavors la seva creativitat va abordar múltiples expressions artístiques: documentals, cinema, fotografia, escriptura....És difícil destriar la seva vida de la seva obra, en un text anota “l'escriptura és el testimoni del que no he viscut, de la fugacitat que no pots atrapar, del temps aturat “.

La seva obra va beure de les tendències literàries de l'època, de l'existencialisme, del Nouveau Roman, però aquestes només són el substrat per a desenvolupar una literatura molt personal en què els temes com l'amor, la soledat, la mort, la sensualitat, són recurrents.

L'Amant escrita quan l'autora tenia setanta anys va rebre el premi Goncourt, des de la vellesa recorda una època de la seva vida en la qual va començar a ser conscient del poder de l'amor físic, assumint riscos i treballant el seu propi destí.

En una entrevista Duras diu que no es busqui a la novel·la traces de colonialisme a través de la seva família instal·lada a Saigon com a classe privilegiada ,ni tampoc abús sexual d'un home sobre una adolescent, ni la conflictivitat familiar. Tot això hi es present. i més. Però Duras només vol ressaltar l'individualisme, la força de ser un mateix, de sentir-se lliure en un món aliè i ho fa amb una prosa carregada de poesia en la qual els silencis, el riu i les bromes donen, encara més, un alè poètic a la seva lectura.