Uns germans inesperats . Amin Maalouf

 

El llibre d’Amin Maalouf no podia ser mes actual ja que reflecteix molt bé la situació que estem vivint en ple segle XXI, en un món connectat a Internet, amb uns avenços tecnològics imparables i amb intervencions insospitades. Ens creiem que vivint una civilització avançada com mai altra en tota la història de la humanitat, però els últims esdeveniments que estan succeint  l’estan fent trontollar.

Una pandèmia apareguda fa dos anys en un món globalitzat i que no acaba de marxar ens va obligar al confinament, i a la vegada ens va donar l’oportunitat ( que no vam aprofitar) per reflexionar sobre el món que hem construït i el món que ens agradaria.  Fa dos mesos que va començar la invasió a Ucraïna per part de Rússia, amb els fantasmes  d’una tercera guerra mundial, possiblement nuclear. I per colofó,  els últims dies apareix «Pegasus» a partir d’una avançada tecnologia de la qual la humanitat està prou satisfeta, però que controla la nostra vida. I els  governants es pregunten:  Qui fa us d’aquesta tecnologia?  prové del mateix estat?, d’estats forans?. 

Això és el que m’ha transmès la lectura del llibre de Maalouf, i ens obliga a pensar en el món que vivim a través de la dualitat dels seus personatges, Alec i Eve, que s’aïllen del món per motius diferents, oposats.  Es confinen, com nosaltres durant la pandèmia.  Alec, immers en el món, encara que pugui ser crític amb els seus dibuixos, és un món amb el qual se sent be, s’aïlla per observar-lo millor. Eve, al contrari, s’aïlla del món perquè és un món que no li agrada . No en vol saber res, està decebuda.

Comencen a sentir que son controlats  per un poder superior, que no saben d’on prové i que pot aturar les comunicacions entre els humans durant certs períodes de temps. I es pregunten si aquest poder prové de gent que viu al nostre món o venen de fóra.

Mica a mica és van donant a conèixer. Són ¨els inesperats germans¨, deixebles del món hel·lènic, el món del saber, la filosofia, que s’han fet presents amb la intenció d’ajudar la humanitat, acabar amb els conflictes i les lluites entre països i curar les malalties.

El desenllaç del llibre ens mostra la dualitat del pensament que té la condició humana. Els ¨nostres germans¨ representen el món ideal que tots voldríem. Però per dins nostre també hi ha la por a perdre el control, a ser sotmesos per l’altre, a perdre el poder, i com a conseqüència ens rebel·lem,  lluitem contra l’altre i l’arribem a aniquilar a costa del que sigui.

Realment és un llibre que obre la porta a l’esperança, tal com ens diu a la portada ?. Els nostres germans s’allunyen, la humanitat no ha assolit el grau de maduració suficient per poder construir un món millor.

Carmen Ruiz