Sara Mesa

             

OPOSICIÓN

               

Parlar d'intel.ligència narrativa és parlar de Sara Mesa. La seva prosa, polida i impecable, crea un estil propi que l'ha consolidad com una de les escriptores més reconegudes de la literatura castellana contemporània. La seva obra s'ha traduït a diverses llengües i de la seva última novel.la, Oposición, publicada tot just fa pocs mesos, ara en trobem ja una segona edició a les llibreries.

Les obres de Sara Mesa no deixen mai de sorprendre'ns i de crear-nos una intriga difícil de definir. Oposición no serà una excepció. Ja des de l'ambigüitat del títol el lector es desconcerta perquè no sap si això va d'opositar per accedir a un determinat lloc de treball o bé d'oposar-se a un futur descoratjador, o potser d'ambdues coses. La veu de la narradora en primera persona, que és també la veu de la protagonista, que, per cert, també es diu Sara com l'autora (vaja! un altre embolic de paraules!) ens fa una radiografia contundent, una caricatura, de les dinàmiques del dia a dia en la vida dins d'un edifici de despatxos i oficines a través de l'ull crític d'una noia que està preparant unes oposicions.

Sara Mesa, que va conèixer el món de l'administració per dintre, aborda el relat de la burocràcia des de la perspectiva de qui es veu atrapat en el temps mort de les tasques inútils i en fa una anàlisi afiladíssima d'aquelles situacions laborals monótones, absurdes i alienants.

Sara Villalba, una noia que acaba d'entrar d'interina en unes oficines de l'administració pública. Un racó d'un passadís on li han col.locat la taula de treball. Ningú no li dóna la benvinguda, Ningú no li parla dels plans de treball. L'edifici no té finestres a l'exterior, un bunquer, una presó. Passadissos buits, silencis... Quasi podriem parlar de literatura carcerària. D'entrada el tema podria semblar intrascendent, tediós i avorrit, peró l'habilitat literària de Mesa fa que es vagi despertant en el lector una intriga, un cert malestar, una angoixa, un mal pressentiment. Sada Villalba (té un problema de dicció que li impedeix pronunciar la /r/) comenarà a tenir contacte amb algunes persones, alguna funcionària, el conserge que està a la fotocopiadora, l'informàtic que li insta.la el programa a l'ordinador. S'anirà distreient fent dibuixos, poesies, cal.ligrames (jocs de paraules). Pujarà a la terrassa (està prohibit) a fumar ua cigarreta (ella no fuma). I si fes servir l'ordinador per fer trampa?, per enviar missatges falsos, per transgredir les normes i subvertir-les?. La descobriran i li obriran un expedient disciplinari (¿La compareciente quiere decir algo más?. Yo había oido la convalesciente)El lector ja va veient que no es tracta d'un llibre sobre paperassa, ni de gestions administratives, ni res de tot això: la burocràcia s'haurà d'entendre com un territori obscur i opressiu d'incomunicació entre la gent i l'administració.

L'autora, en una entrevista amb motiu de la presentació del llibre, diu: "El uso del lenguaje es un asunto central en este libro, cómo choca ese lenguaje burocrático, rígido, eufemístico y falsamente objetivo con la expresión normal de la gente; ese desajuste refleja el abismo que se extiende entre administración y sociedad. Aquí, más que en otros libros míos, hay juegos de palabras, expresiones equivocadas, frases hechas utilizadas en el lugar erróneo, erratas conscientes, coloquialismos. En algún momento se habla de la incomprensión que a la protagonista le produce toda esta jerga administrativa y de la necesidad de traducción".

Y en un altre moment afegeix: "Comprendí que, cuando deformaba las palabras, no era para construir algo nuevo, sino para eludir su significado y desnaturalizarlas, como un modo de verlas desde fuera, sin implicarme, de no apropiármelas":

Un dia l'amiga de la terrassa li regala una cadeneta de plata amb un penjoll. li emprova, se la mira i li diu: !preciosa! preciosa, quí? la cadeneta o jo?.

Sara Mesa ens ha regalat una novel.la magnífica que comença així: "La mesa la pusieron en mitad de la nada, en un lugar de paso, sin ventanas." (La mesa...o la Mesa).

I acaba així: Els folis de l'examen estripats en cincuante mil bocins volant pels aires com si fos confeti, " iba leyendo lo que quedaba en cada uno de los papelitos. Me gustaba. Leí algunos fragmentos más antes e olvidarlos para siempre: nada la de mitad en pusieron la mesa la".  Capicua!!! 

Gràcies, Sara Mesa!

                                                              

                                                                               Roser Cot