Tatiana Tibuleac
Nascuda a Moldàvia, l'any 1978, forma part del grup d'escriptors romanesos que, com Mircea Cartarescu, Herta Müller, Dan Lungu..., han arribat a les nostres llibreries per fer-nos gaudir de bona literatura.
Periodista i traductora, va escriure "L'estiu que la mare va tenir els ulls verds" l'any 2016 i va rebre elogiosos
comentaris tant de la crítica com del públic.
Ha rebut diversos premis, entre els que destaquen el donat per la Unió d'Escriptors de Moldàvia i el de la revista literària
romanesa Observador Cultural. Ha rebut també el Premi de la Unió Europea de Literatura,del 2019, pel seu últim llibre "El jardí de vidre".
L'autora ens ofereix una obra que quedarà gravada a la memòria com un relat que toca el més profund de l'ésser humà: la necessitat de ser acceptat i estimat en el si familiar i que si aquesta necessitat no s'acompleix, deixa ferides molt profundes difícils de cicatritzar.
L'argument se centra en un breu període de temps, en què una mare demana al seu fill, ingressat des de fa temps en un centre psiquiàtric, que comparteixi amb ella el que segurament serà el seu últim estiu.
Té tots els ingredients per a una novel·la obscura i dramàtica, malaltia,mort, traïció, pobresa, família desestructurada, però la novel·la es converteix en un cant a la vida, en una apoteosi del retrobament mare i fill, en una evolució dels seus sentiments, que en el fill passen de l'odi i la frustració a l'empatia i l’estimació.
Està narrat en primera persona. És el fill qui ens explica els fets i les seves percepcions van canviant segons evoluciona la seva relació amb la mare.
El llibre està estructurat en breus capítols i això fa que la lectura sigui molt àgil i concisa.
Utilitza una prosa poètica, plena de metàfores i imatges surrealistes, carregades de tendresa. La natura, tant al mar com al camp, es transforma al ritme com canvien els sentiments del fill envers la mare. D'una casa decrèpita al mig de terrenys erms, passem a una explosió de bellesa enmig d'un camp en què tot reneix i a un mar que acull dos embogits que celebren estar junts.
Ajuda a gaudir de la bellesa del llibre la traducció al català que n’ha fet l'escriptora, també romanesa, Corina Oproae, poeta, novel·lista i traductora, que viu a Catalunya des del 1998 i que va guanyar el Premi Tusquets d’Editors de novel·la per la seva obra La casa limón.
Imma Roe
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
comentaris