Homes sense dones (Empúries en català amb traducció d’Albert
Nolla i Jordi Mas i Tusquets en castellà amb traducció de Gabriel Álvarez) és
un recull de set relats profunds i subtils en què els protagonistes són homes
sols, ferits per relacions trencades en el presents o el passat i que miren
d’adaptar-se -amb moltes dificultats- a una nova realitat. Les dones són les
grans absents d’aquestes històries: han marxat, han fugit, han mort o
senzillament han desaparegut, però el seu esperit sembla estar sempre ben a
prop.
En aquests contes hi trobem alguns dels trets
més característics de Murakami: la referència a la música, l’humor subtil, la
descripció psicològica acurada dels personatges, les relacions de parella complexes en les quals es
veuen infidelitats, traïció, amor, silenci, incomunicació i on els
protagonistes viuen sentiments de frustració, soledat o patiment. Aquests
són relats que expressen com ens afecten les ferides de l’amor.
La primera d’aquestes històries és Drive
my car, que ha estat portada al cinema pel director japonès Ryûsuke Hamaguchi. En
ella, hi trobem un professional del món del teatre que contracta una noia
perquè li faci de xofer. L’actor es mostra satisfet amb la noia, fa bé la seva
feina, té caràcter, la vida l’ha fet forta. Entre els dos es crea un vincle de
confiança que permet que el protagonista expliqui a la noia com era la relació
amb la seva dona, abans que aquesta morís d’una malaltia. És així com ens
endinsem en les infidelitats de l’esposa, en la necessitat d’ell de conèixer un
dels homes amb qui ella va tenir relacions esporàdiques. Aquest relat és una
història protagonitzada per ànimes solitàries, sense amics ni família, que
comparteixen les seves vides en els trajectes de cotxe.
En el conte de Kino ens situa al
límit entre el real i l’irreal, entre la vivència i la fantasia i les
conseqüències de no tractar el dolor d’una ruptura.
En els diferents relats fa un retrat del sexe
femení no gaire afavoridor, entre la
infidelitat, les mentides, els abandonaments sobtats i altres comportaments,
potser hi haurà algun/a lector/a que considerin l’autor un pèl misogin.
Agradi més o menys, Homes sense dones és un llibre
ben escrit, que fa goig de llegir, Murakami mostra bon domini dels diàlegs, la
quotidianitat i la descripció de les relacions entre homes i dones. En l’últim
relat diu ““Convertir-se
en homes sense dones és molt fàcil. N’hi ha prou d’estimar profundament una
dona i que ella se’n vagi”.
Mercè Janer
Abril 22
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
comentaris