Seguidors

dimarts, 12 d’abril del 2022

Homes sense dones. Haruki Murakami

 



Homes sense dones (Empúries en català amb traducció d’Albert Nolla i Jordi Mas i Tusquets en castellà amb traducció de Gabriel Álvarez) és un recull de set relats profunds i subtils en què els protagonistes són homes sols, ferits per relacions trencades en el presents o el passat i que miren d’adaptar-se -amb moltes dificultats- a una nova realitat. Les dones són les grans absents d’aquestes històries: han marxat, han fugit, han mort o senzillament han desaparegut, però el seu esperit sembla estar sempre ben a prop. 

 

En aquests contes hi trobem alguns dels trets més característics de Murakami:  la referència a la música, l’humor subtil, la descripció psicològica acurada dels personatges, les relacions de parella complexes en les quals es veuen infidelitats, traïció, amor, silenci, incomunicació i on els protagonistes viuen sentiments de frustració, soledat o patiment.  Aquests són relats que expressen com ens afecten les ferides de l’amor.  

 

La primera d’aquestes històries és Drive my car, que ha estat portada al cinema pel director japonès Ryûsuke Hamaguchi. En ella, hi trobem un professional del món del teatre que contracta una noia perquè li faci de xofer. L’actor es mostra satisfet amb la noia, fa bé la seva feina, té caràcter, la vida l’ha fet forta. Entre els dos es crea un vincle de confiança que permet que el protagonista expliqui a la noia com era la relació amb la seva dona, abans que aquesta morís d’una malaltia. És així com ens endinsem en les infidelitats de l’esposa, en la necessitat d’ell de conèixer un dels homes amb qui ella va tenir relacions esporàdiques. Aquest relat és una història protagonitzada per ànimes solitàries, sense amics ni família, que comparteixen les seves vides en els trajectes de cotxe. 

En el conte de Kino ens situa al límit entre el real i l’irreal, entre la vivència i la fantasia i les conseqüències de no tractar el dolor d’una ruptura. 

 

En els diferents relats fa un retrat del sexe femení no gaire afavoridor, entre la infidelitat, les mentides, els abandonaments sobtats i altres comportaments, potser hi haurà algun/a lector/a que considerin l’autor un pèl misogin. 

 

Agradi més o menys, Homes sense dones és un llibre ben escrit, que fa goig de llegir, Murakami mostra bon domini dels diàlegs, la quotidianitat i la descripció de les relacions entre homes i dones. En l’últim relat diu “Convertir-se en homes sense dones és molt fàcil. N’hi ha prou d’estimar profundament una dona i que ella se’n vagi”. 

 

Mercè Janer 

Abril 22 

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

comentaris