Seguidors

dilluns, 7 de març del 2022

El ferrocarril subterrani. Colson Whitehead

 








Colson Whitehead ha guanyat amb aquesta novel·la dos prestigiosos premis, el Pulitzer 2017 i el National Book Award.

El títol és una metàfora de la complexa xarxa de camins i refugis que possibilitava la fugida d’esclaus de les plantacions del sud dels Estats Units cap als estats on podien viure en llibertat. L’autor explica que imaginava un tren que circulava per sota terra quan de petit escoltava relats sobre el ferrocarril subterrani. Tanmateix, la història real és que a mitjans del segle XIX existia una xarxa de gent, negres i blancs, que ajudava als esclaus a escapar. Sembla que l’expressió la va crear un propietari que va veure desaparèixer un dels seus esclaus sense deixar rastre. Va dir que era com si hagués anat en un ferrocarril subterrani.

La protagonista de la novel·la és la Cora, esclava en una plantació de Geòrgia, la mare de la qual va ser una esclava rebel que va fugir. Ella, després de patir una brutal agressió, decideix seguir el camí de la seva mare i fugir amb el seu amic César que li ha parlat del ferrocarril subterrani.  Al llarg del seu camí la Cora, sentint sempre al clatell el buf d’en Ridgeway, el caçador d’esclau fugitius, recorrerà diferents estats on trobarà realitats ben diferents. En totes hi ha un domini de l’home blanc que exerceix diferents tipus de violència des de la física més brutal de la plantació fins a la més sofisticada de Carolina del Sud.

La novel·la ens parla de la lluita sobrehumana de la Cora per canviar el seu destí i fugir d’un entorn on la por esclavitza tothom i així, ens recorda la importància de la rebel·lió davant de l’opressió per assolir la llibertat.

L’autor reprodueix al principi d’alguns capítols anuncis reals que els propietaris d’esclaus publicaven per a la captura dels fugitius. El seu contingut a ulls d’un ciutadà d’avui és esgarrifós.

La novel·la té trets de realisme màgic -l’autor reconeix haver pouat alguna cosa en Cien años de soledad- quan converteix en un ferrocarril amb vies, trens i estacions la xarxa de persones i refugis secrets que ajudava als esclaus en la seva fugida cap al nord.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

comentaris