Les formes del verb anar

>El llibre ens parla sobre la crisi europea dels refugiats actuals. L’autora centra la situació des de l’agost de 2013 fns a la primavera de 2014Ho fa a través d’en Richard, un professor de Filologia clàssica que acaba de jubilar-se. Es troba amb temps lliure i amb la seva soledat.Un dia, té prou curiositat i empatia per acostar-se a un grup de joves refugiats africans, de Líbia, Ghana i Níger, que fan una vaga de fam a Alexanderplatz, a Berlín. Entrarà en contacte amb ells, s’hi farà amic, els atendrà un per un, els ajudarà a trobar un advocat i amb el temps fins i tot els convidarà a casa seva.Els joves li expliquen l’escassesa dels seus recursos, físics i psicològics. Sense adonar-se’n i mogut per una bondat que ell mateix desconeixia, veiem com en Richard es va humanitzant a mesura que avança la narració " Descobreix com aquestes persones es troben travades en el laberint burocràtic, assetjades per la policia i la justícia, rebutjades per la societat que els hauria d’acollir. No li agrada l’Europa que veu, que no és, ni de bon tros, un ideal de cooperació, d’oportunitats i de solidaritat, sinó un lloc hostil. També descobrirem el passat oblidat d’aquests joves, que l’autora ens els presenta com a persones reals, l’Osarobo, en Rufu, l’Ithemba… el seu destí incert, els horrors que allotja el mar i com es viu sense saber què passarà demà.La lectura ens porta a reflexionar sobre els problemes que generen els refugiats en un país tant a nivell polític, social com econòmic; els obstacles que els mateixos refugiats han de superar per poder-se quedar, per poder treballar, per poder menjar; les dificultats que la societat, en aquest cas l’alemanya, ha d’afrontar. Tot plegat una lectura colpidora, emotiva, d’aquelles que et fan rumiar, pensar, entendre i que van més enllà de la darrera pàgina. És una obra profunda, trasbalsadora i compromesa. >L’autora, Jenny Erpenbeck, va néixer al Berlín oriental (RDA) el 1967. Es escriptora i directora d’òpera. Va cursar estudis de teatre i de direcció musical.>Fa uns mesos l’autora va presentar aquesta novel·la al Goethe Institut de Barcelona i explicava que havia parlat molt amb els refugiats africans. “Al principi no sabia de què aniria el llibre i em vaig implicar en la seva vida quotidiana, vaig tenir un contacte intens amb ells i els acompanyava a les manifestacions. Es parla molt dels refugiats, però la gent no coneix les seves històries ni saben perquè han arribat fins a Alemanya. Per acostar-se a un refugiat, cal fer-ho de manera individual”. (Mercè) <