Les quatre vides de l'oncle Antoine. Xavier Aliaga

 

Quan  l'any passat vam llegir Xavier Aliaga, ens vam quedar amb ganes de conèixer més obres de l'autor i com que ell mateix va dir que la gènesi de Ja estem morts, amor era Les quatre vides de l'oncle Antoine, vam decidir llegir-lo per tornar a gaudir de la seva escriptura i alhora descobrir quin era el fil que unia aquestes dues novel·les.

Hi hem trobat un mateix plantejament, treure a la llum persones que han tingut importància a les nostres vides i que, un cop mortes, desapareix amb ells part del seu recorregut vital, ple de significats i incògnites, deixant dubtes que mai més es podran resoldre.  

L'escriptor ens narra en aquesta novel·la la història del seu oncle Antoine, qui, passada la guerra civil, va haver de fugir cap a França, on es va allistar a la Legió estrangera francesa per sobreviure. La curiositat i la pressió paterna inciten l'autor a fer una investigació sobre la seva vida. 

Escrit en segona persona, alternant-la amb la tercera en alguns episodis i utilitzant el present verbal, l'autor ens implica en el seu esforç i les seves vacil·lacions per anar avançant en la recomposició d'una vida plena d'incerteses.

Fa servir, per a la seva investigació, tant la documentació arxivística com la oral, que prové de la seva àmplia família, molt interessada a saber més de la vida d'aquest oncle que el pas del temps ha convertit en mite.

Tots els personatges secundaris són fonamentals, però adquireix gran rellevància el pare, que sovint agafa el paper de personatge principal, com un deute que el fill sent envers ell. 

Quan no té dades suficients, l'autor omple els buits fent una recreació literària. Una ficció que se´ns presenta com una veritat universal, el trànsit vital d'un home amb totes les seves contradiccions, marcat pel temps històric de guerra i repressió que va haver de viure, com tantes persones anònimes que han hagut de lluitar per fer-se una vida lluny del seus.

 

Aquesta obra va rebre el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians el 2018  i va guanyar el XXVII Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler.

Imma Roé