La canción de Aquiles  

 

Quan en aquest grup de lectura vàrem llegir l'Odissea es van sentir algunes veus a favor de llegir també La Ilíada, però no era el moment, ens calien vents més favorables per salpar cap a Troia. Ara ens hi apropem amb la primera novel·la de la professora nord-americana Madeline Miller, especialitzada en ciències clàssiques.

No estem davant d'una versió novel·lada de La Ilíada, però sí que entrem de ple en el cicle troià. Fem-ne algunes consideracions.

El relat de La Ilíada se centra en el novè any de la guerra de Troia, quan Aquil·les es retira del camp de batalla i es nega a lluitar. Cinquanta un dies durarà la còlera d'Aquil·les, Agammènnon li ha pres Briseida, la seva esclava preferida. Aquest és el fet que dona unitat al poema.

Però "La canción de Aquiles" té un abast més ample, narra la vida de l'heroi, des de la seva primera joventut fins a la seva mort. El narrador és Patrocle, el protagonista és Aquil·les, i tot al voltant d'un tema que ens atrapa des de les primeres pàgines: la relació dels dos personatges, la seva amistat i la història d'amor que en sorgeix. Miller reconstrueix tota la vida de l'heroi Aquil·les des del punt de vista de Patrocle, qui millor que el seu amic i amant per fer-nos confidència del devenir de la seva vida, de les seves emocions, dels seus dubtes, de l'evolució dels seus sentiments.

La novel·la es podria dividir en dues parts. En la primera assistim a la joventut dels dos nois, la seva educació i el seu enamorament. La segona ens fa veure quin és el paper que tenen Aquil·les i Patrocle en la guerra de Troia. Aquí és on Miller, gran coneixedora de l'obra homèrica, recrea l'argument de La Ilíada i podríem dir que en fa un homenatge. Però el final ens resulta precipitat, Parocle ja és mort, la veu narradora serà ara el seu esperit turmentat i la força dramàtica d'alguns moments importants com la mort d'Aquil·les o d'altres queden minimitzats, com si l'autora tinguem pressa per posar el punt final. 

Sens dubte el que més recordarem d'aquesta obra és el tema central, els amors d'Aquil·les i Patrocle. Recordarem moments tant poètics com el joc de les seves mirades, els gestos, el flirteig dels dos nois, encara joves, quan gairebé ni es coneixien. O el primer bes, quina bellesa en la minuciosa descripció del moment! quin erotisme se'n desprèn! L'autora vol deixar-nos clara la relació homosexual dels dos nois, però no calia, Homer no ho va fer, i no ho va fer perquè per als grecs aquest concepte no existia, la sexualitat la vivien de manera molt diferent a com la vivim nosaltres.

"La canción de Aquiles" ens parla, doncs, d'amor, d'un amor sense límits. També ens parla de temes tant universals com la lluita pel poder, la injustícia, la força del destí. I tot plegat narrat amb un ritme impecable i amb una prosa subtil i minuciosa, directa i àgil. Un llibre que podem recomanar per gaudir d'una bona lectura i per seguir immortalitzant la figura d'un Aquil·les que un dia va decidir ser immortal.

 Roser Cot