Tenim entremans una novel.la sobre el poder dels llaços
familiars escrita, segons publica el diari Le Figaró, per un dels millors
escriptors francesos de la seva generació. Sylvain Prudhomm és reconegut
pels seus lectors per la seva profunda atenció als sentiments humans i a
les relacions familiars. La seva obra combina elements de ficció i reflexió
sobre la memòria, i ens fa analitzar l'impacte del passat en les relacions
humanes. "El
nen del taxi" n'és un exemple.
En el context de la segona guerra mundial
una dona alemanya i un soldat de les forces aliades viuen una intensa història
d'amor. Fruit d'aquesta relació naixerà un nen.
La
història comença amb el funeral de l'avi del Simon, el protagonista, un moment
que canviarà del tot la seva vida. Allà descobreix que el seu avi havia mantingut
en secret el fill il·legítim que va tenir amb una noia alemanya. En aquella
família d'això no se`n parlava. Intrigat i molest pel silenci familiar,
especialment de la seva àvia, Simon decideix emprendre una recerca personal:
explora arxius militars, parla amb parents i desconeguts, viatja fins a la
regió del llac
de Constança, on creu que es van produir aquests fets amagats. El
viatge del Simon serà també un viatge interior que l'ajudarà a entendre millor
el seu present marcat per la separació matrimonial que està
vivint.
El
llibre explora com els silencis i els tabús poden marcar famílies senceres
duran generacions. L'impacte de la guerra i com els esdeveniments històrics
poden marcar vides individuals i familiars, seran també motius de
reflexió.
La narrativa de Prudhomme combina una prosa
evocadora amb una trama íntima i reflexiva. La història va més enllà de la
mera investigació; és una exploració emocional sobre el pes dels records i de
quina manera allò que no es diu pot acabar definint- nos.
L'estil
de Sylvain Prodhomme es senzill i contingut, sense grans moments d'acció, però amb
molta càrrega reflexiva i emocional. Aquesta manera de narrar reforça el pes
dels silencis i fa que el lector connecti amb el conflicte interior del
protagonista. Notarem que l'autor evita les majúscules i signes de
puntuació perquè vol que el text s'assembli als pensaments del
protagonista. Aquesta forma d'escriure representa els silencis i els buits
del passat. Les preguntes sense signes d'interrogació no són preguntes
clares, però ens recordaran els dubtes interns del protagonista. Una
decisió molt original.
