Seguidors

diumenge, 15 de febrer del 2026

"Tres". Dror Mishani





 Tres, de Dror Mishani

Tres (2021), de l’autor israelià Dror Mishani (Holon, 1975), és una novel·la d’intriga psicològica ambientada en un Tel-Aviv modern i multicultural. Tanmateix, la història podria succeir en qualsevol gran ciutat contemporània, ja que l’espai urbà funciona més com a teló de fons que no pas com a element determinant de la trama.

El títol fa referència a les tres dones protagonistes dels tres blocs que estructuren la novel·la, unes històries que, de manera subtil i progressiva, acaben entrellaçant-se.

Totes tres es troben en un moment de vulnerabilitat vital i seran manipulades per un home enigmàtic, anomenat Guil, un personatge inquietant, del qual el lector rep ben poca informació. En canvi, els personatges femenins evolucionen i es despleguen en profunditat, en coneixem les seves pors, les contradiccions i desitjos.

Aquesta asimetria sembla deliberada: Mishani prefereix explorar l’univers emocional de les dones abans de perfilar el retrat psicològic del manipulador.

L’Orna, mestra divorciada amb un fill petit, intenta reconstruir la seva vida. Coneix el Guil mitjançant una web de contactes i la seva història posa el focus en la fragilitat emocional que pot seguir una ruptura, així com en la solitud i la necessitat d’aferrar-se a una nova oportunitat.

L’Emília, cuidadora arribada recentment de Letònia, necessita una feina per poder sobreviure i també ajuda espiritual per trobar sentit a la seva existència. El seu contacte amb el Guil -en aquest cas com a advocat- revela la precarietat i la invisibilitat de moltes persones migrants, atrapades entre la necessitat i l’aïllament.

L’Ella va cada matí a un cafè per acabar una tesi doctoral i també per fugir de la seva monòtona vida familiar, allà coneixerà el Guil.

Al llarg de la novel·la hi ha la sensació que no passa res transcendental. No hi trobem grans escenes d’acció, ni persecucions trepidants, ingredients, entre d’altres, dels thrillers convencionals. En canvi, hi trobem delicadesa, sensibilitat i una tensió psicològica sostinguda, que creix de manera gairebé imperceptible. De fet, en un principi podria semblar que no ens trobem davant d’un thriller, sinó d’una novel·la intimista.

Pel que fa a la veu narrativa, les dues primeres parts estan explicades en tercera persona i en present. En la tercera, el narrador s’adreça directament a l’Orna i l’Emília i adopta un temps futur.

Amb Tres, Dror Mishani consolida el seu prestigi internacional.

L’obra ha estat a reconeguda amb el premi Deutsche Krimipreis a Alemanya i el Prix Mystère de la critique a França i ha estat finalista del premi Sapir d’Israel i del Grand prix de littérature policière de França.


Montse B.


dissabte, 17 de gener del 2026

El nen del taxi. Sylvain Prudhomme


     



 






 


         Tenim entremans una novel.la sobre el poder dels llaços familiars escrita, segons publica el diari Le Figaró, per un dels millors escriptors francesos de la seva generació. Sylvain Prudhomm és reconegut pels seus lectors per la seva profunda atenció als sentiments humans i a les relacions familiars. La seva obra combina elements de ficció i reflexió sobre la memòria, i ens fa analitzar l'impacte del passat en les relacions humanes. "El nen del taxi" n'és un exemple.

En el context de la segona guerra mundial una dona alemanya i un soldat de les forces aliades viuen una intensa història d'amor. Fruit d'aquesta relació naixerà un nen.

          La història comença amb el funeral de l'avi del Simon, el protagonista, un moment que canviarà del tot la seva vida. Allà descobreix que el seu avi havia mantingut en secret el fill il·legítim que va tenir amb una noia alemanya. En aquella família d'això no se`n  parlava. Intrigat i molest pel silenci familiar, especialment de la seva àvia, Simon decideix emprendre una recerca personal: explora arxius militars, parla amb parents i desconeguts, viatja fins a la regió del llac de Constança, on creu que es van produir aquests fets amagats. El viatge del Simon serà també un viatge interior que l'ajudarà a entendre millor el seu present marcat per la separació matrimonial que està vivint.       

          El llibre explora com els silencis i els tabús poden marcar famílies senceres duran generacions. L'impacte de la guerra i com els esdeveniments històrics poden marcar vides individuals i familiars, seran també motius de  reflexió. 

                   La narrativa de Prudhomme combina una prosa evocadora amb una trama íntima i reflexiva. La història va més enllà de la mera investigació; és una exploració emocional sobre el pes dels records i de quina manera allò que no es diu pot acabar definint- nos.                         

        L'estil de Sylvain Prodhomme es senzill i contingut, sense grans moments d'acció, però amb molta càrrega reflexiva i emocional. Aquesta manera de narrar reforça el pes dels silencis i fa que el lector connecti amb el conflicte interior del protagonista. Notarem que l'autor evita les majúscules i signes de puntuació perquè vol que el text s'assembli als pensaments del protagonista. Aquesta forma d'escriure representa els silencis i els buits del  passat. Les preguntes sense signes d'interrogació no són preguntes clares, però ens recordaran els dubtes interns del protagonista. Una decisió molt original. 

                                                                                                                            Roser Cot