Maggie O'Farrell és una de les veus més reconegudes de la
narrativa anglesa, amb una veu molt pròpia i amb una temàtica que, encara que
diversa, sempre té com a protagonista la dona.
Si l'ambientació i l'argument són diferents, tant a Hamnet
com a El retrat de matrimoni o a la novel·la que ens ocupa, en canvi la
lluita del personatge femení per preservar la seva singularitat és la mateixa.
Els personatges de O'Farrell són dones que s'atreveixen a defensar la seva dignitat
i supervivència dins d'una societat patriarcal, que té unes normes i
estructures reglades i que castiga a qui intenta sortir-ne.
La narració comprèn des de l'època colonial anglesa fins als
nostres temps, a través de tres generacions de dones i gira al voltant d'un
gran secret familiar. No és lineal ni en el temps ni en l'espai i tan aviat
està narrada en tercera persona com en primera, amb monòlegs entretallats, que
en un principi ens poden desconcertar, però a mesura que avancem pàgines entrem
en l'intel·ligent joc que ha proposat l'autora i anem encaixant peces fins que
el relat se'ns presenta coherent i lluminós. Una novel·la que ens parla de malaltia
mental, de maternitat, de sentiment de pertinença, d’estima i de dol i que posa
en relleu el paper de la família com a factor determinant en el creixement dels
seus membres: pot ser un lloc acollidor i amorós o punitiu i castrant
reproduint els estigmes socials de l'exterior, com passa a la narració de
O'Farrell.
Imma Roe
