Vaig sentir la
curiositat de llegir a Maria Climent per ser una autora Ebrenca, és a dir que
pertany al corrent literari dels reconeguts Bladé, Moncada, Arbó i que ha
tingut continuïtat amb els joves Rojals, Todó, Carranza, etc. Tots ells marcats
per la geografia física del riu Ebre que ha influït en l'economia, en la
història, en la cultura i evidentment en la seva literatura.
La lectura de
Gina m’ha recordat el poema de Gil de Biedma. “Como todos los jovenes, yo
iba a llevarme la vida por delante” perquè Gina té un futur que veu prometedor,
només depèn d’ella no equivocar-se en la tria de decisions, però un fet
imprevisible, incontrolable, li trasbalsa tots els fonaments. Ha de lluitar per
encarar la nova situació i en aquesta lluita es reafirmarà encara més com a
persona.
La novel·la no és
lineal, intercala fets de la infantesa amb els de l’adolescència i època
adulta. Gina és curiosa, inquieta, tot s'ho replanteja i avança cap a la
maduresa envoltada d’amigues constants i amors fugissers. Quan tot s’ensorra i
el món és ple de tenebres veu la desesperança, la caiguda i la por a perdre’s
en el no res. I és aquí on hi ha una inflexió, un replantejament de vida. Es
qüestiona el treball alienant “el preu a pagar era l’esclavitud durant vuit
hores al dia” el rol patriarcal i les dinàmiques familiars.
Malgrat el dur tema
que exposa, tota la novel·la està impregnada d’una claror diàfana, hi ha un vel
de melangia d’un temps irrecuperable “El passat se t’esmuny”, tenyits els
records de sensacions i sentits. L’olor del mar, la cançó evocada, el paisatge
reviscut de nou, la conversa entre els arrossars, etc. Però també hi ha una
vitalitat contagiosa, és una novel·la transparent, directa, les situacions
difícils les resolt amb una espontaneïtat plena de bon humor, el somriure és
constant al llarg de tota la lectura.
L’estil és molt
planer. L’autora utilitza la seva llengua familiar, aquesta variant del català
que per sort encara és viva a les terres de l’Ebre. El lèxic, l’ús tan
particular dels pronoms, els temps verbals, les frases fetes, etc. Tot ens
remet amb la seva sonoritat a un món autèntic en què la parla té un paper
predominant.
Maria Climent (Amposta
1985). Gina és la seva primera novel·la. És llicenciada en traducció i
interpretació. Col·labora regularment amb la plataforma digital de cultura
“Catorze” i viu entre Barcelona i Amposta.
Imma Roé
