Si caminem per l’Alt Maestrat o l’Alcalatén a Castelló, encara
ara, trobem masos ensorrats en mig de les muntanyes dominades pel gran cim del
Penyagolosa. Per què es van abandonar aquestes terres? Va ser la crida de les
ciutats de la Plana, la industrialització, la vida més fàcil el que va provocar
l’èxode? Martí Domínguez s'ho pregunta i ho indaga i d’aquest estudi surt el
llibre del qual els crítics diuen que l’autor ha estat capaç d’explicar una
part de la història de la postguerra que els historiadors no han sabut mai
explicar.
La
novel·la narra la por i la repressió que en la dècada dels quaranta del segle
passat van haver de patir els masovers en un foc creuat entre la guàrdia civil
i els maquis. Actes de revenja i d’extrema crueltat. La guàrdia civil actua amb
una degradació moral sense límits “Hem passat de perseguir moros a perseguir
rojos i de perseguir rojos a perseguir masovers" i els maquis actuen buscant
la seva supervivència i castigant les delacions i esperant un ajut exterior que mai arribarà
En
aquest context es desenvolupa la novel·la. La narració és circular i qui
l’explica és un nen,el Goriet. Tots els personatges són rics en matisos, complexes... És una narració coral en la qual tots hi participen, molts d’ells involucrats involuntàriament i d’altres de manera conscient. Veiem els sentiments d`impotència, odi, mesquinesa, però també de solidaritat , compassió .
De
tots els personatges destaca la figura del mestre Don Arcadi, ell és qui dóna
llum a la història. Per sobreviure intenta ser cec, mut i sord a les
circunstàncies que l’envolten però és el més clarivident. Inculca a Goriet la
curiositat i el plaer de l’observació de la natura "la natura està plena de
sorpreses, només cal saber mirar i observar" "l’arbre de la ciència és
de molt lent creixement, en canvi la barbàrie creix ella a soles" en altres moments incentiva l’interès per la llengua pròpia "cal salvar les paraules perque no desapareguin"
Trobem a la novel·la molts mots referents al camp, la sega, estris de treball, expressions, refranys, noms de plantes i ocells, la vessant científica del autor queda aquí palesa.
Trobem a la novel·la molts mots referents al camp, la sega, estris de treball, expressions, refranys, noms de plantes i ocells, la vessant científica del autor queda aquí palesa.
Per
altra banda l’autor és un humanista, escriu "sentir-se
superior, diferent, pur, millor, escollit (com a individu o com a poble )ha estat
una de les grans dissorts,tragèdies de la humanitat”. D’aquesta reflexió surt el proposit
d’escriure una trilogia sobre el feixisme, de la qual La Sega n’ és el primer
llibre .
Martí
Domínguez és un escriptor valencià, especialitzat en narrativa i assaig. Ha
col·laborat al setmanari El Temps amb articles sobre biologia. Ha rebut
diversos premis literaris, el Josep Pla i el Prudenci Bertrana en novel·la, el
Carles Rahola en assaig. Va crear la revista Mètode per la qual va rebre al
2007 el premi Nacional de periodisme.
