Jim Thompson, neix a Oklahoma i no va publicar fins passats els 36 anys. Va col·laborar en diverses revistes fins que els seus llibres van aparèixer a les llibreries. Va coquetejar amb els comunisme a l'època de McCarthy, però va ser absolt, amb alguna objecció, i no va ser esborrat del mapa com va passar amb significats autors del mon de les arts. El seu geni i tarannà va quedar de manifest en el moment que el director cinematogràfic estatunidenc Kubrick li va demanar de fer el guió de la pel·lícula pacifista "Senders de glòria", una des les més premiades i el mes dur al·legat que s'hagi fet sobre la guerra i la pena de mort.
Hem sentit a parlar força d'autors com Raymond Chandler El somni etern,
o Dashiell Hammett El falcó maltès que van començar un estil narratiu amb llibres que per moltes pistoles, cops o morts, ens deixaven entreveure alguna cosa sobre el país, amb trames de cobdícia, enganys i traïcions, que volien representar una societat corrupta. És aquí on podem situar 1280 ànimes i animo, o no, que acceptem no només la història sinó la manera de narrar-la, fent servir un llenguatge groller en funció del registre lingüístic dels parlants.
Desplacem-nos ara un moment a la magnifica novel·la El Gatopardo de G.Tomasi de Lampedusa on ens diu "Cal que tot canviï perquè no canviï res". Talment com escriu Thompsom, en la darrera línia del llibre, per boca del seu protagonista, en aparença abúlic, addicte al sexe, manipulador, però en definitiva un psicòpata:
/...soluciona TOT ALLÒ QUE PASSA AL MON, i tot quedarà igual./
Carme r.
